| |
| NOVETAT
Història de l'esperanto als Països Catalans
|

Francesc POBLET i Hèctor ALÒS (coords.). Història de l'esperanto als Països Catalans. Recull d'articles. Historio de esperanto en la Kataluna Landaro. Artikolkolekto. Associació Catalana d'Esperanto. Cornellà de Llobregat. 472 p. 20 €.
|
Amb raó s’ha dit que “la història de l’esperantisme català és apassionant”. Han abraçat la idea d’una llengua neutral universal militars i catalanistes, capellans i maçons, burgesos i llibertaris. S’hi han relacionat personatges com Frederic Pujulà, Joan Amades, Delfí Dalmau, Carles Riba, Andreu Nin o Joan Mascaró, però també dones que començaven a organitzar-se o obrers de les fàbriques del Poble Nou de Barcelona, de Sabadell, d’Alcoi... L’esperantisme ha estat un moviment interclassista, transversal, però alhora les lluites que hi havia en la societat s’hi troben perfectament reflectides: entre aquells, la majoria, qui hi han vist un element per a canviar la societat cap a una major justícia social o emancipació nacional o totes dues coses, i entre els qui maldaven per preservar l’explotació obrera o les polítiques assimilacionistes o totes dues coses, sovint en nom d’un pretès apoliticisme.
|
Aquest tercer volum sobre la història del moviment esperantista als territoris de parla catalana aplega, en edició bilingüe en català i en esperanto, vint-i-un articles de catorze especialistes, que presenten aspectes diversos i complementaris de l’esperantisme als Països Catalans entre 1900 i 1940, mantenint la combinació d’amenitat i rigor de les dues obres anteriors.
Índex
Pròleg
Estudis temàtics
F. Poblet. A la recerca d’una llengua universal. El moviment esperantista a Catalunya. L’associació Nova Sento
A. Montagut. La interllengua Esperanto: factor d’innovació a la Catalunya de tombant de segle (1898–1909)
F. Poblet. Esperanto i anarquisme a Catalunya.
F. Poblet. Kataluna Esperantisto (1910–1936)
F. Poblet. El congrés de Vinaròs. La repressió sobre l’esperantisme català durant la dictadura de Primo de Rivera
H. Alòs, F. Poblet. Kataluna Antologio
X. Margais. L’esperanto, l’esperantisme i la seva relació amb alguns règims
T. del Barrio, U. Lins. La utilització de l’esperanto durant la guerra civil
Estudis locals
H. Alòs, Ll. Puig. Els inicis ceretans del moviment esperantista català
J. Amouroux. Esbós sobre el moviment esperantista a la Catalunya Nord (1902–1947)
X. Margais. Noves sobre l’esperantisme a Maó
P. Martín. Història del moviment esperantista al Vendrell
J. Inglada. Crònica de l’esperantisme a Vilanova i la Geltrú
F. Aisa. L’esperanto a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona
T. del Barrio. Algunes notes sobre el moviment obrer esperantista a València fins a la Guerra Civil
X. Margais. El moviment esperantista a Mallorca: Una víctima més de la repressió franquista
Estudis biogràfics
F. Poblet. Frederic Pujulà i Vallès, escriptor, catalanista i esperantista
D. Cortijo. Joan Amades i l’esperanto
J. Solé i Camardons. Delfí Dalmau: Catalanisme, llibertadanisme i esperantisme
J. Amouroux. Mossèn Joan Font i Giralt (1899–1936)
E. Abeyà. Joan Mascaró: Entre Orient i Occident
Apèndixs
Apèndix 1: Bibliografia bàsica
Apèndix 2: Glossari
Apèndix 3: Cronologia
Apèndix 4: Demografia
|
- Drets humans lingüístics a l'Índia: La bretxa entre la política i la pràctica
- Llengües austronèsies, papús i australianes
- Zamenhof i Braille
Llegiu-la aquí.
Llibres
Col·lecció Delfí Dalmau
|
La col·lecció Delfí Dalmau edita textos en relació amb els drets lingüístics i la diversitat lingüística. Amb el seu nom, la col·lecció homenatja Delfí Dalmau i Gener (Figueres 1891 – Barcelona 1965), pedagog i lingüista, fundador de la xarxa de centres coneguts com a Liceu Dalmau, president de la Federació Catalana d’Esperantistes durant els anys vint del segle passat i precursor de la sociolingüística a Catalunya.
|
4. Hèctor Alòs i Font, Michele Gazzola, Albert Gorrell i Vila: Esperanto i drets lingüístics. Recull d'articles 2005-2008.
Associació Catalana d'Esperanto, Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-5-0. 36 p.
Aquest volum recull articles apareguts entre 2005 i 2008 en la revista Kataluna Esperantisto, la majoria dels quals com a editorials. Al voltant del tema comú dels drets lingüístics i la seva relació amb l’esperanto, els textos repassen iniciatives actuals —com la subtitulació de certs programes de la Televisió de Catalunya en castellà, àrab i romanès, o el reforçament de l’ús de l’anglès en escoles i universitats, o també el Pla de Bolonya universitari— per analitzar com aquestes decisions poden afectar l’equitat i la sostenibilitat lingüístiques. Altres articles analitzen qui surt beneficiat amb les actuals polítiques, alhora que es fan propostes de models alternatius i s’insisteix en la conveniència d’encetar un debat obert sobre polítiques lingüístiques globals —però que, tot i ser globals, no deixen de tenir una incidència demostrada en les situacions lingüístiques locals. Aquestes polítiques s’enfronten a una situació extremadament complexa i, per tant, han de ser multilàteres: així, l’esperanto es postula com un element integrant, però no pas únic, en les propostes.
|
3. István Ertl, François Lo Jacomo: L'esperanto i el plurilingüisme del futur. Conversa amb Umberto Eco.
Associació Catalana d'Esperanto, Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-4-3. 40 p.
Mentre feia el seu cicle de conferències al Col•legi de França sobre “la recerca d’una llengua perfecta en la història de la cultura europea” durant el curs 1992–93, que donaria peu a la publicació de l’assaig homònim, Umberto Eco va mantenir aquesta llarga conversa amb els lingüistes István Ertl i François Lo Jacomo, en la qual s’aborden qüestions com la possibilitat de traduir, la influència de la llengua en la visió del món, el bilingüisme, l’ensenyament de llengües a l’escola i el paper d’una llengua internacional.
|
2. François Lo Jacomo, Detlev Blanke: Sobre algunes qüestions d'interlingüística. Entrevista amb André Martinet.
Associació Catalana d'Esperanto, Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-3-6. 28 p.
En aquesta entrevista, feta el 1987 i publicada per la prestigiosa revista Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommunikationsforschung, André Martinet subratlla la importància que l’estudi de les llengües planificades va tenir per al desenvolupament del seu pensament sobre la lingüística. Una llengua planificada, en la seva opinió, té molt poques possibilitats d’assolir el reconeixement internacional enfront de l’anglès mentre la situació mundial actual no canviï. Malgrat tot, l’esperanto té dret a reivindicar-se, si considerem que clarament funciona i es pot utilitzar des d’un punt de vista pràctic. La idea d’una llengua creada per a facilitar la comunicació internacional és un ideal democràtic. La desafecció de certs lingüistes envers l’esperanto pel fet de ser una llengua “artificial” no està fonamentada, ja que la creació de llengües és un fenomen estès (entre d’altres tindríem l’hebreu, el gaèlic, l’estonià i fins i tot el francès). En general, Martinet desenvolupa la seva col•laboració amb la International Auxiliary Language Association i aclareix alguns temes de fons que més endavant varen dur a la creació de la interlingua d’Alexander Gode l’any 1952.
|
1. Robert Phillipson: Llengües Internacionals i drets humans internacionals.
Associació Catalana d'Esperanto, Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-2-9. 36 p.
Aquest article presenta com alguns idiomes han esdevingut “internacionals” i dóna exemples de la promoció i legitimació del més difós, l’anglès. Cal considerar que les llengües tenen els mateixos drets en relació a la gestió del multilingüisme en organitzacions supraestatals, la Societat de Nacions i les Nacions Unides, així com en la barreja més ambiciosa i àmplia d’estats, la Unió Europea. Val la pena considerar alternatives per a un sistema que implica l’ús d’un petit nombre de llengües oficials quan aquest no atorga els mateixos drets a parlants amb diferents realitats lingüístiques. L’article també suggereix que les llengües internacionals tenen un impacte sobre les llengües nacionals en aspectes que entren en conflicte amb principis dels drets humans.
|
Història de l'esperantisme als Països Catalans
|
 |
Francesc Poblet i Feijoo: El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona – La Universala Kongreso de Esperanto en Barcelono.
Associació Catalana d'Esperanto,
Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-1-2. 140 p. |
 |
Francesc Poblet i Feijoo: Els inicis del moviment
esperantista a Catalunya – La komenca esperanto-movado en Katalunio.
Associació Catalana d'Esperanto - O Limaco Edizions,
Constantí, 2004. ISBN 84-933380-5-2. 120 p. |
 |
Xavier Margais: El moviment esperantista a Mallorca.
Edicions
Documenta Balear, Palma, 2002. ISBN 84-95694-29-8. 376 p. |
Música
|
|
Cursos d'esperanto
ca.lernu.net
Llegiu-ne una breu descripció de l'immens material que conté aquí
(necessita connexió permanent a la xarxa)
Curs
multimèdia
(instal·leu-lo localment i assigneu
kea@esperanto.cat com a corrector)

Indymedia Barcelona
Objectius, valors i principis de l’Associació Catalana
d’Esperanto
L’Associació Catalana d’Esperanto vol expressar els seus
objectius, valors i principis. La nostra acció es basa en l’aplicació
dels drets reconeguts en la Declaració Universal de Drets Humans, en la
Declaració Universal de la Diversitat Cultural, en la Declaració
Universal de Drets Lingüístics i en el Manifest de Praga, sorgit dins
l’àmbit de la comunitat esperantista. Per tal d’assolir els nostres
objectius, com a part viva del poble, treballem conjuntament amb el
teixit social del país, així com col·laborem amb les institucions,
sense perdre la nostra independència i identitat.
Objectius de l’Associació
a) Promoure en l’àmbit dels territoris de llengua catalana
l’esperanto, com a llengua auxiliar internacional neutral, com la
millor opció de democràcia lingüística, que garanteix els valors dels
drets lingüístics, de la diversitat lingüística i del dret a la
comunicació plena entre persones de llengües diferents
b) Promoure en els territoris de llengua catalana l’ús de la
llengua pròpia i difondre la cultura catalana arreu del món i el
coneixement d’altres cultures per mitjà de l’esperanto
Valors de l’Associació
a) Els drets lingüístics, entesos com a complement
indissoluble dels drets humans
b) La diversitat lingüística, entesa com a una part essencial
de la diversitat cultural
c) El dret a la comunicació plena entre persones de llengües
diferents, com a mitjà de superació dels prejudicis vers la cultura de
la pau
Principis de l’Associació
En la nostra promoció dels drets lingüístics considerem que:
- Els drets lingüístics, desenvolupats a partir dels drets
humans, són un element cabdal de la llibertat i la pau.
- La igualtat de drets lingüístics dels individus i de les
comunitats és fonamental per a aquest objectiu. Res no ha de fer
considerar que hi ha idiomes més aptes que altres per a determinats
usos, tot i que els estrats socials més privilegiats de les comunitats
hegemòniques i de les assimilades sovint indueixen a molts a creure-ho
pel seu poder econòmic, polític i militar o pel seu prestigi.
- La diversitat és garantia de riquesa cultural. Les
innombrables formes de fer i de dir formen part del patrimoni comú de
la humanitat, tresorejat durant milers d’anys. Volem contribuir a la
preservació de la diversitat cultural i, en particular, de la
lingüística.
- La comunicació entre les diferents col·lectivitats és
necessària per a un coneixement mutu, que ajuda a la llibertat de
cadascuna d’elles, la qual cosa és fonament de pau. La fluïdesa de
comunicació entre les col·lectivitats incrementa el sentiment de
solidaritat i alhora facilita que les diferents cultures s’enriqueixin
mútuament. Volem contribuir al fet que els fluxos d’informació
esdevinguin veritablement multilàters.
- Considerem insuficient la pretensió de corregir el quasi
monopoli d’una llengua nacional en la comunicació mundial per un
oligopoli d’unes quantes llengües.
- Considerem la divisió conceptual i valorativa entre
llengües internacionals, nacionals i regionals una manifestació
d’imperialisme lingüístic. Una llengua neutral, com l’esperanto, pot
fer de pont, afavorint i palesant la plena igualtat de les llengües.
- L’ús d’una llengua auxiliar internacional neutral, o
interllengua, no ha d’influir de forma negativa en els usos diaris de
les comunitats lingüístiques i s’ha de reservar, mitjançant la
conscienciació adequada i unes polítiques lingüístiques adients, per a
funcions específiques, per no malmetre l’equilibri ecològic entre
aquelles. Tot allò que puguin fer les llengües locals, no ho ha de fer
la interllengua global.
- Per a contribuir a aquest equilibri, considerem necessària
una discriminació positiva per a aconseguir la normalització
lingüística de les llengües minoritzades en el seu àmbit o territori
propi i així defensar la diversitat lingüística. Així mateix,
reivindiquem el dret a l’aprenentatge de la llengua materna dels
immigrants, incloent-lo en el dret a la mobilitat de les persones.
- L’ús d’una interllengua neutral, al costat de la pròpia, no
exclou sinó que afavoreix el d’altres llengües gràcies a l’estalvi de
temps en l’aprenentatge d’una llengua pont i a la difusió de la
consciència d’igualtat, valoració i respecte per la diversitat
lingüística: creiem convenient promocionar l’aprenentatge de llengües
estrangeres, especialment les properes geogràficament i culturalment.
El poliglotisme passiu és una bona opció per a permetre la comprensió
de més llengües, sense malmetre la pròpia.
- L’ús d’una interllengua neutral i fàcil és important, però
no suficient per si sol. Si bé és una demostració pràctica de la
igualtat entre les llengües i constatem que aquesta visió equitativa
arrela en bona part dels parlants de l’esperanto, considerem que és
important continuar educant en els valors de la diversitat i de la
igualtat de drets, en particular dels lingüístics.
Barcelona, 1 de març de 2008

|