Andreu Nin i Pérez

(El Vendrell, 1892-Alcalá de Henares, 1937)

Polític i escriptor. Estudià magisteri. Aprengué esperanto als voltants de 1907 i dos anys més tard participà activament en la creació del grup esperantista Frateco, al Vendrell, on donà classes de la llengua internacional. Publicà articles en defensa de l’esperanto a la premsa local. En traslladar-se a Barcelona formà part del grup Barcelona Stelo. S’orientà cap al socialisme i milità a la Federació Socialista Catalana del PSOE, on defensà el nacionalisme català. Posteriorment s’anà apropant a l’anorcosindicalisme. Delegat en el segon congrés de la CNT, defensà les directrius de la revolució russa i l’adhesió a la Tercera Internacional. Delegat al primer congrés de la Internacional Sindical Roja, restà a Moscou com a delegat d’Espanya i després com a membre del comitè executiu. Actuà d’introductor a l’URSS de personalitats com Francesc Macià, José Bullejos i Josep Pla. Les seves simpaties per Trotski el situaren en una situació incòmoda i tornà a Catalunya el 1930, on visqué de les traduccions literàries al català, directes del rus, modèliques per la fidelitat a l’original i el bon gust literari (Dostoievski, Tolstoi, Txèkhov...). Col·laborà amb el Bloc Obrer i Camperol. En desacord progressiu amb les tesis de Trotski, propicià la formació del Partit Obrer d’Unificació Marxista, del qual ocupà la secretaria política a l’inici de la guerra civil. Fou nomenat titular de Justícia i Dret del Consell de la Generalitat (setembre-desembre del 1936). La creixent animadversió entre el POUM i el PSUC el portaren a una dèbil posició política, que afavorí l’activitat dels serveis de contraespionatge soviètics, que el detingueren i l’assassinaren un mes després dels Fets de Maig.