Frederic Pujulà i Vallès

(Palamós, 1877-Bargemon, Provença, 1963)

Esperantista i escriptor. Estudià Dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera, de Palamós, El Federalista, L’Avenç, etc. Estudià esperanto i n’esdevingué un infatigable propagador des de Joventut, de la que fou redactor, amb articles a La Veu de Catalunya (amb el pseudònim Tamen) i amb la publicació d’un gran nombre d’obres didàctiques, com Gramàtica catalana de la llengua internacional esperanto (1906) i altres gramàtiques i vocabularis. També escriví llibres de contes en esperanto, com La plugisto, i fou col·laborador de La Revuo, revista esperantista de París. Fou un dels organitzadors del V Congrés Universal d’Esperanto de Barcelona, el 1909, i col·laborà a la Kataluna Antologio. També escriví obres teatrals en català, com El geni (1904) i El boig, en col·laboració amb Emili Tintoré, La veu del poble (amb Lluís Via), narracions, com Titelles febles (1902), estudis, com Francesc Pi i Margall (1902), la novel·la d’anticipació Homes artificials (1911) i obres sobre teatre.