Joan Amades i Gelat

(Barcelona 1890 - 1959)

Folklorista, de formació autodidàctica. Des del 1915 fins a la seva mort desplegà una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. L'any 1940 fou nomenat conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. La UNESCO li encarregà de preparar el corpus bibliogràfic del folklore català, en especial sobre rondallística. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les cent millors cançons populars (1949), Les diades populars catalanes (1932-49), Les cent millors rondalles populars (1953), Refranyer català comentat (1951) i les voluminoses obres Costumari Català (1950-56) i Folklore de Catalunya, en tres volums: Rondallística,Cançoner i Costums i creences. Apregué l’esperanto de jove i mantigué una extraordinària activitat durant anys. Fundà diverses revistes en esperanto, participà en la redacció de la Kataluna Antologio i fou president de la Federació Esperantista Catalana.