Contingut Anterior Següent

9. Quines són algunes de les objeccions més comunes a l'esperanto? Com responen a elles els parlants de l'esperanto?

(Estic en deute amb Ken Caviness per preparar aquest material. S'han corregit les cites.)

Que potser no es parla ja a tot el món l'anglès?

Don Harlow:

És interessant que mentre que l'anglès era parlat per prop del 10 % de la població del món el 1900, i per prop d'un 11 % el 1950, és parlat avui dia per prop d'un 8,5-9 %. La conclusió és que, per a més del 90 % de la població del món, l'anglès no és de facto un mitjà de comunicació internacional.

David Wolff:

L'anglès és una llengua molt difícil d'aprendre a menys que us hagin submergit en ella des del naixement.
L'ortografia de l'anglès es diu que és més difícil que la de qualsevol altra llengua excepte el gaèlic. La gramàtica anglesa, encara que pot ser bastant simple, està farcida d'excepcions. Els verbs són molt sovint irregulars. Molta gent simplement no està disposada a dedicar uns quants anys d'esforç per aprendre'l!

L'anglès ha guanyat la seva actual situació a causa del poder econòmic i polític actual dels països de parla anglesa. En el passat, cada superpotència ha vist breument la seva llengua usada internacionalment: França, Espanya, Portugal, l'Imperi Romà. De fet, una de les raons principals per les quals l'esperanto mai va ser adoptat per la Lliga de Nacions va ser que França va bloquejar els esforços per adoptar-la. Aleshores, el francès era "la llengua internacional", i França esperava que romangués en aquesta situació per a sempre. En un termini de vint anys es va demostrar que anaven errats.

Konrad Hinsen:

Encara que moltes persones a tot el món estudien l'anglès i pensen sovint que el parlen bé, el nombre d'elles que pot participar en una conversa no trivial en anglès en països de parla no anglesa és molt petit. Saber anglès pot ser suficient per a sobreviure com a turista en molts llocs, però per a poc més.

Sylvan Zaft:

Un esperantoparlant xinès va descriure l'esperanto com una 'encaixada de mans lingüística'. Quan dues persones es donen la mà totes dues es desplacen a mig camí. Quan dues persones parlen esperanto totes dues han de fer l'esforç d'aprendre una llengua relativament fàcil, neutral en comptes de que una persona hagi de fer l'enorme esforç d'aprendre la difícil llengua nacional de l'altra persona i que l'altra persona no hagi de fer cap altre esforç excepte el de corregir els errors del seu interlocutor.

L'esperanto no és una llengua de debò, oi?

Ken Caviness:

Sí, sí que ho és. S'ha utilitzat en totes les circumstàncies concebibles durant més de 100 anys. Tot el que calgui dir, es pot dir en esperanto.

Yves Bellefeuille:

Es diu que Umberto Eco, abans que comencés a donar suport a l'esperanto, va dir una vegada a classe que l'esperanto no era una llengua de debò "perquè no es pot fer l'amor en esperanto". Més tard una noia li va escriure i confessar, amb certa vergonya: 'Em sap greu professor, però sí que és possible fer l'amor en esperanto. Jo ho he fet'.

Personalment, no ho crec. Vull dir, no crec que ella digués això realment. Oh, deixem-ho estar. ; -)

Podria una llengua universal trencar-se en dialectes?

Ken Caviness:

(1) l'esperanto es va pensar per a ser la segona llengua, així romandria relativament intacte: la gent crea sobretot argot, dialectes, etc., en la seva llengua materna.

(2) L'esperanto està pensat per a un ús intercultural, per tant l'abús de col·loquialismes, etc., perjudicaria les possibilitats de ser entès (i això és en teoria el que es pretén). Aquest fet actua com a influència estabilitzadora de la llengua.

Konrad Hinsen:

Els dialectes regionals apareixen quan la gent es comunica sobretot amb els seus veïns geogràfics i rarament amb pobles més llunyans. Els dialectes tendeixen a desaparèixer quan domina la comunicació de llarg abast (com es pot comprovar en moltes parts del món després de la introducció de la ràdio i de la televisió). Hi ha també l'observació no insignificant que l'esperanto no ha format cap dialecte en els seus més de cent anys d'existència.

Pot una llengua artificial tenir la seva pròpia literatura?

Duncan C Thomson:

L'esperanto té gairebé tanta literatura (original, no traduïda) com qualsevol altra llengua d'un nombre similar de parlants. El fet que no se n'hagi sentit parlar no significa que no existeixi.

Heu sentit parlar d'Auld, Szathmari, Kalocsay? I de Galloway, Gray, Kelman? Probablement de cap d'ells, però segurament ningú no es llançaria a proclamar que Escòcia no té una cultura literària.

[Diverses desenes de milers de llibres s'han publicat en esperanto; la biblioteca de l'associació britànica de l'esperanto té 30 000 volums. Hi ha prop de 100 periòdics d'una certa importància, més incomptables butlletins locals i els butlletins de notícies. En un moment hi va haver fins i tot un periòdic diari en esperanto! No tinc cap idea de com s'ho van fer per distribuir-lo puntualment als subscriptors. -- Ed. ]

No és "massa europeu" l'esperanto?

Joseph Voros:

Aquest tema sempre ens porta a la diferència entre aglutinació o arrels separades. O (i ja sé que és simplificar massa) llengües 'orientals' o 'occidentals'. Algunes persones pensen que cada concepte ha de tenir la seva pròpia arrel, d'altres s'estimen més començar amb un joc d'arrels bàsic i anar modificant-lo. Dues maneres de pensar incompatibles.

Considero que l'esperanto és un bon compromís entre el pensament "occidental" basat en les arrels i el pensament aglutinant 'oriental' (altra vegada, en línies molt generals). Coneixent l'hongarès, m'encanta l'elegància simple de la construcció de paraules en esperanto. [A diferència de la majoria de les altres llengües d'Europa, l'hongarès no és indoeuropeu; ve d'una família lingüística totalment distinta. Així, té tan poca relació amb l'esperanto com l'anglès amb l'àrab, per exemple. ' Ed. ]
Penso que a l'esperanto hi ha alguna cosa per a tothom, tant se val quin sigui el seu origen lingüístic, i que aquesta és una raó important per la qual és el més encertat dels idiomes auxiliars.

Sylvan Zaft:

L'altra nit sopava, aquí a l'àrea de Detroit, amb Koralo Chen, un parlant de l'esperanto de Xina, que viu molt prop de Hong Kong. Li vaig presentar aquesta objecció. Em va contestar que ell havia sentit sovint aquesta objecció però que a ell li semblava que tenia poca lògica. En la seva part del món els idiomes principals són totalment diferents. Saber xinès no ajuda a aprendre a parlar coreà o japonès, per exemple.

Puc entendre perquè aquesta objecció té molt de sentit per a alguns occidentals, però en canvi no té absolutament cap sentit per aquells xinesos, que com Koralo Chen, necessiten d'una llengua no teòricament perfecta sinó molt pràctica d'aprendre per tal de comunicar-se internacionalment.

Hem de crear una llengua amb paraules d'arreu del món?

Manuel M Campaña:

L'Associació per a la Llengua Auxiliar Internacional (IALA) va investigar aquest punt científicament, i va arribar a la conclusió que ja que hi ha actualment 6.170 idiomes en el món (no incloent-hi dialectes), no existeixen indicis que una llengua artificial amb una paraula de cada llengua "natural" hagués de ser més popular. Seria de fet un poti-poti impossible de fer servir.

David Poulson:

Aquesta objecció ha estat tractada àmpliament pel professor Pierre Janton. Breument, hi ha dos fets importants a considerar. Primer de tot, hi ha milers d'idiomes en el món i si l'esperanto hagués procurat crear el seu vocabulari a partir del 10% d'ells, s'hagués obtingut simplement una llengua que seria molt difícil d'aprendre per a tots en comptes de l'esperanto que és relativament fàcil per a tothom.

En segon lloc, l'extensió mundial de la ciència, comerç, tecnologia, geopolítica , oci, etc., euroamericanes, ha significat que molts termes tècnics d'idiomes "occidentals" s'han incorporat en el vocabulari de molts altres idiomes també. Així doncs, de fet, la base europea per al vocabulari de l'esperanto és molt més internacional del que sembla a primera vista.

Tot i això, aquesta objecció és realment irrellevant perquè l'internacionalisme de l'esperanto ' o de qualsevol altra llengua planificada ' no pot residir en el seu vocabulari per la raó tot just esmentada.

De fet, el què fa de l'esperanto una llengua veritablement "internacional" (a diferència d'una llengua del "món" com l'anglès) és la seva flexibilitat semàntica extraordinària que permet que els parlants de diverses famílies lingüístiques tradueixin el seus propis esquemes de pensament directament en esperanto i produeixin alguna cosa que és perfectament intel·ligible i gramaticalment correcta.

No és difícil l'esperanto per als parlants d'idiomes no indoeuropeus?

Manuel M Campaña:

Els parlants de llengües no-indoeuropees agraeixen la teva actitud protectora, però ells es valen per si mateixos, i l'esperanto és molt popular a Hongria, Estònia, Finlàndia, Japó, Xina, Vietnam... El president de l'Associació Universal d'Esperanto de 1995-1998 va ser un coreà, professor d'economia a la universitat. La reunió internacional amb més gran assistència en 5000 anys d'història xinesa va ser el Congrés Universal d'Esperanto de 1986 a Pequín, tant pel nombre de delegats com pel nombre dels països representats.


Contingut Anterior Següent