Fonètica

A cada so diferent d'una llengua li diem fonema. Cada pronunciació un xic diferent d'un mateix fonema li diem al.lòfon. Normalment, només som conscients d'aquestes diferències si signifiquen alguna cosa per a nosaltres, és a dir si ens serveixen per diferenciar paraules.

Com que cada llengua estructura de diferent manera els sons, és a dir els fonemes, podem trobar que allò que en una llengua són dos al.lòfons del mateix fonema (mateixa paraula - mateix significat), en una altra siguin dos fonemes diferents (diferents paraules - diferents significats).

El conjunt de fonemes d'una llengua i les regles segons les quals els podem combinar constitueixen el sistema fonològic de la llengua.

Si mirem les llengües del món veurem que hi ha una gran diversitat de sistemes fonològics. Pel que fa a les vocals, n'hi ha que en tenen només dues, d'altres més de deu. Es diferencien entre sí si duren més (llargues) o menys (breus), si obrim més la boca (obertes) o la tanquem (tancades), si apretem els llavis tancats cap enfora (arrodonides) o els deixem relaxats (no arrodonides), si la pronunciem més a prop de les dents (anteriors) o de la gola (posteriors).

Per exemple, la majoria de castellanoparlants no diferencien normalment les vocals obertes de les tancades, perquè en castellà no és un fet significatiu: no hi ha paraules que es diferenciïn per una vocal oberta o tancada.

L'esperanto té un sistema fonològic de 23 consonants i 5 vocals: a, e, i, o, u. Les mateixes que el castellà, el grec modern o el suahili (Quadre 1).

Quan parlem, els sons de la llengua, els fonemes, es combinen entre si formant paraules i frases. En combinar-se s'influeixen mútuament (fonètica sintàctica): els hi encomanem trets de pronunciació (assimilació), o els hi desencomanem (dissimilació), ens mengem sons (el.lisió), o bé els ajuntem (sinèresi). Ara bé, això no succeeix en totes les llengües de la mateixa manera. La millor pronunciació en esperanto és la que permet que parlants de diferents llengües maternes es comprenguin perfectament en esperanto: és a dir, la que reflecteix el caràcter fonològic (sistema fonològic més fonètica sintàctica) de l'esperanto, i no de la pròpia llengua materna.