Sintaxi

La sintaxi és la part de la gramàtica que té que veure amb la construcció de frases.

La majoria de llengües fan frases dites transitives, és a dir, que consten d'un subjecte (S), un verb (V) i un objecte directe (O). Les maneres més freqüents d'ordenar aquests elements són VSO, SVO i SOV.

Ara bé, hi ha llengües on l'ordre ha de ser sempre el mateix (ordre fixat) i d'altres on pot canviar segons unes regles (ordre lliure). El principal problema que planteja l'ordre lliure és el reconeixement del subjecte i l'objecte. Això ho solucionen les diferents llengües afegint un morfema indicatiu al subjecte (nominatiu) o bé a l'objecte directe (acusatiu) o bé a tots dos. El sistema menys complicat és tanmateix emprar només l'acusatiu, i així ho fa l'esperanto.

Algunes llengües, però, no acostumen a fer frases transitives, sinó altres anomenades ergatives, que consisteixen en marcar el subjecte del verb transitiu (ergatiu). Per al subjecte del verb intransitiu el morfema és un altre de diferent. Aquest és el cas de l'èuscar.

La diferenciació entre el subjecte i l'objecte no és l'única possible. Moltes llengües tenen morfemes per al complement indirecte (datiu), per al complement del nom (genitiu), per al complement de lloc (locatiu), etc. D'altres, en canvi, marquen aquestes funcions amb paraules especials col.locades al devant (preposicions) o al darrere (postposicions). L'esperanto i la major part de les llengües del món fan servir preposicions, el japonès i algunes altres, postposicions.