Els 21 i 22 de maig passats, CES va organitzar “la festa de les llengües”, un mini-festival de les llengües del món, en cooperació amb la Coordinadora de la Festa de la Diversitat de la nostra ciutat. La idea era fer conèixer algunes llengües del món, la majoria molt desconegudes, durant un cap de setmana, a través de xerrades i de tallers pràctics d’una hora/una hora i mitja de durada.

Clica aquí per veure les fotos de la festa.

Es va aprofitar l’esdeveniment per presentar dues exposicions. La primera, “10 anys de la festa de la Diversitat”, repassava la trajectòria d’aquesta festa durant aquests últims 10 anys, i, la segona, “Sigues lingüísticament sostenible”, era una petita exposició elaborada pels Serveis Lingüístics Universitaris de Catalunya.

El balanç que se’n pot fer admet dues lectures, com sovint en aquests casos. Si considerem només la participació, malgrat una bona publicitat en els mitjans de Sabadell, l’assistència, amb un màxim de 12-15 persones, no va ser l’esperada. Tanmateix, donat que les persones contactades no eren especialistes lingüístiques, vam tenir unes presentacions d’una gran qualitat. Les descobertes no van ser només de llengües, van ser també de cultures, de filosofies, d’art de viure en harmonia amb l’entorn i també, i sobretot, totes les presentacions van ser humanament molt enriquidores per la gran amabilitat i gentilesa dels exponents.

El dissabte al matí, Gbenga Adio Adisa de l’Associació dels Nigerians de Sabadell, ens va presentar 4 de les llengües més importants d’entre les 512 que configuren el mapa lingüístic del seu país: hausa, ioruba, igbo, i edo, 4 llengües completament distintes, que ens van ser explicades amb força detalls i a través de petits exercicis molt interessants.

A continuació, Celeste Flores de l’Associació Share Espanya, ens va explicar la realitat lingüística de Guatemala, o com a partir del protomaya es van anar desenvolupant les diferents llengües maies. Actualment el país, amb una població indígena del 70 %, conté 22 comunitats lingüístiques i després de segles de repressió, el reconeixement dels seus drets és una conquesta relativament recent (a partir de 1985). Per acabar la sessió, Santos Batzin ens va fer un petit taller pràctic i molt amè sobre el kaqchiquel.

A primera hora de la tarda, Sònia Esplugues, del Centre Asana/Associació cultural de l’Índia, ens va descriure la seva increïble riquesa lingüística, amb 22 llengües oficials entre les més de 2000 presents al país. Varem poder descobrir igualment la història de l’alfabet brahmi en les seves diferents variants, una de les més importants sent el sil·labari devanagari utilitzat per l’hindi, i la proximitat de l’hindi i de l’urdú en les formes més col·loquials abans d’acabar amb un taller pràctic amb la Pooja Shrimali, que ens va fer adonar encara més de la bellesa escriptural de l’hindi.

Seguidament, Sara Perugachi i Wilson Conejo de l’Associació Cultural Kichwas, ens van fer entrar en el món de la mare terra amb la seva presentació “Pachamamata yupaichashpa” (Agraint a la Pachamama) en castellà i en quítxua. De fet la seva actuació va desbordar àmpliament la sola explicació per power point i el taller pràctic de quítxua per oferir-nos un espectacle més global amb música, danses i sessió de meditació amb una rotllana al voltant de fruites de la mare terra. Tota una aproximació a una filosofia, una saviesa extremadament respectuosa amb la natura i amb el futur de les generacions que ens aniran succeïnt.

I per acabar el dia, el nostre amic i professor d’àrab a CES des de fa 3 anys, Mohamed Chtaibat, de l’Associació cultural Anasiha, ens va fer un taller eminentment pràctic de la llengua àrab. Després d’una breu explicació de les àrees de la parla, els seus alumnes per un dia, van aprendre el seu alfabet abans de llançar-se en uns exercicis pràctics i plens de bon humor.

El diumenge 22, vam proposar als nostres exponents de traslladar la seu de la nostra festa a la Plaça del Dr Robert per manifestar la nostra solidaritat amb els indignats que hi començaven la seva acampada, cosa que van acceptar amb entusiasme. Segurament, aquesta opció no va ser la millor des d’un punt de vist tècnic, els power points en van sortir una mica perjudicats per l’excés de llum, però per altra banda, això va incrementar el públic ja que molts curiosos es van apropar a veure i a sentir el que feia el nostre grupet.

La primera intervenció va anar a càrrec de Âlla N Ayt Lhu de l’Associació Anaruz N’Africa sobre el tema “L’amazic, llengua del Nord d’Àfrica”. Âlla va començar situant les diferents àrees de repartició de l’idioma al Magrib (Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia...) abans de detallar més la situació marroquina on l’idioma és parlat al Rif i en les diferents zones de l’Atlas (Atlas mitjà, d’on Âlla és originari, Alt Atlas i Anti-Atlas) i d’explicar el procés actual de reconeixement oficial. Després d’haver situat les diferents variants amazigues en el conjunt de les llengües, l’exposició es va acabar amb una petita explicació de l’alfabet.

A continuació, María Cristina Espinoza de l’Associació de Dones professionals Estr. Arquideas, ens va parlar de “Guaraní rory” (Guaraní feliç), és a dir de la situació del guaraní a Paraguai. De fet, el Paraguai és un país precursor en Amèrica llatina en quant al reconeixement de la llengua indiana, que és llengua nacional des de 1967, cooficial des de 1992 i ensenyada a tots els Paraguaians des de 1994. En una exposició molt amena, Maria Cristina ens va explicar el paper fonamental de les missions catòliques al seu país, força allunyat de les idees generals que tenim usualment sobre el paper missioner a Amèrica llatina abans d’explicar la llengua d’un punt de vista més pràctic.

I per acabar, Ousmane Marron de l’Associació senegalesa de Sabadell, ens va explicar la realitat lingüística del seu país. La Constitució de 2001 va donar al francès l’estatut de llengua oficial i sis altres llengües van ser reconegudes com a llengües nacionals; el wòlof (43% de la població), el peul (24%), el serer (15%), el mandinga (3%), el jola (4 %) i el soninke. Ousmane, parlant del mandinga, ens va explicar la utilització d’aquests idiomes en les institucions administratives, culturals i escolars del seu país abans de centrar-se més en la seva llengua, el mandinga, també parlat en els països veïns de Gàmbia i Mali.

 

La Constitució de 2001 a reconnu au français le statut de langue officielle et à six langues celui de langues nationales, le wolof — langue parlée par le plus grand nombre de personnes même appartenant à d'autres ethnies — le sérère, le peul, le mandingue, le soninké et le diola. Cinq autres langues vernaculaires ont été promues peu après (hassaniyya, balante, mancagne, noon et manjaque), et d'autres ajouts de langues codifiées sont en cours. Au total ce sont près d'une vingtaine de langues qui pourraient bénéficier du statut de langue nationale au Sénégal

El Senegal té una gran varietat de grups ètnics. El francès és la llengua oficial però només és utilitzada de forma corrent per una minoria. Els wòlofs representen el 43% de la població, seguits pels fulani o peul (24%), serer (15%), jola (4%), mandinga (3%), al costat d'altres petites comunitats. Il existe une grande diversité linguistique à travers les langues du Sénégal.

Clica aquí per veure les fotos de la festa.

Abril 2010: Sant Jordi i la Festa de la Diversitat

Com cada any, vam tenir una bona presència al carrer en aquest mes d’abril. La nostra parada de Sant Jordi, ens va permetre de presentar, a banda del nostre material habitual, el nou llibre de recull d’articles “Història de l’Esperanto als països catalans”. Vam aprofitar l’oportunitat per presentar també l’exposició-decàleg “Sigues lingüísticament sostenible”, un projecte desenvolupat pels serveis lingüístics de vuit universitats catalanes amb l'objectiu de difondre entre la comunitat universitària la importància que té la sostenibilitat de la diversitat lingüística.

Descarrega el text complet d’aquesta exposició clicant aquí.

El dissabte 24, a la Plaça de l’Argub, al Parc de Catalunya, també vam muntar una parada per a la Festa de la Diversitat. Hi vam presentar la mateixa exposició i hi vam organitzar, com cada any, un petit taller d’Esperanto. El fet de tenir una petita exposició va ser molt positiu: uns responsables de l’IES Pau Vila ens la van demanar per la seva aula d’acollida on va ser exposada la setmana del 26 al 30 d’abril i també va ser sol·licitada per l’escola d’adults del barri de Can’Oriach per realitzar activitats de sensibilització per a la defensa de la diversitat lingüística en les classes de català per a immigrants.

Aprilo 2010: Sant Jordi kaj Festo de la Diverseco

Kiel ĉiujare ni havis bonan aprilon surstratan ĉeeston. Nia budo dum la tago de Sant Jordi, permesis al ni prezenti, krom nian kutiman propagandan materialon, la novan libron de artikokolekto “Historio de Esperanto en la kataluna landaro”. Ni ankaŭ profitis la okazon por prezenti la ekspozicio-dekalogon “Estu lingve eltenebla”, kiu estas projekto disvolviĝita per la lingvaj servoj de ok katalunaj universitatoj cele al disvastiĝo, ene de la universitata komunumo, de la graveco de la eltenebleco de la lingva diverseco (kompleta teksto estas konsultebla je http://www.uab.es/Document/461/815/linguisticamentsostenible.pdf)

Kompleta teksto estas konsultebla: klaku ĉi tie.

Sabate la 24an, en la Parko de Katalunio, ni ankaŭ elstarigis budon por la Festo de la Diverseco. Ni prezentis tie la saman ekspozicion kaj ni organizis kiel ĉiujare nian esperantan tajlereton. Fakto prezenti ekspozicion estis tre pozitiva. Respondeculoj de la mezlernejo IES Pau Vila petis ĝin por sia aula d’acollida (speciala klaso por akcepti enmigrintojn kaj instrui al ili la katalunan lingvon) kie ĝi estis ekxpoziciita dum la semajno inter la 26an kaj la 30an de aprilo. Plenkreskula lernejo de la kvartalo Can’Oriach ankaŭ petis ĝin por konsciigi siajn enmigrintajn lernantojn pri necesa defendo de la lingva diverseco.

Sant Jordi i la Festa de la Diversitat

Descarrega el manifest de la Festa de la Diversitat en Esperanto o Català.

Per segona vegada, vam abandonar el nostre lloc habitual al jardí de la caixa per col·locar la nostra parada al carrer. Això es tradueix en més visitants interessats, més llibres venuts, més col·leccionistes de Tintín, més pamflets repartits, etc. En general, més visibilitat per als esperantistes.

L'atzar va voler que aquest any, Sant Jordi coincidís amb una part de la Festa de la Diversitat (celebrada entre els dies 20 i 25 d'abril) a la que participem des de fa molts anys. En aquesta ocasió, 164 associacions es van ajuntar (associacions d'immigrants, ONGs de la ciutat, estudiants, associacions polítiques...) sota el lema "atur, guerra, desigualtat... un altre món és possible". El Centre d'Esperanto Sabadell va participar en la redacció del manifest (i en la posterior traducció a l'esperanto, rus i francès) i en la organització de TASTETS DEL MÓN del divendres al vespre, on els immigrants presenten i ofereixen els seus plats típics alhora que donen a conèixer una mica de la cultura del seu país (llibres, cançons, pel·lícules...) Aquest any van participar, per complaer els nostres sentits del gust, vista i oïda, associacions de nigerians, senegalesos, bolivians, colombians, argentins, veneçolans, equatorians, àrabs i berbers.

A més a més, vam estar tot dissabte -el dia principal de la festa- a la nostra parada, i vam organitzar un taller d'esperanto en el que no va participar molta gent (dues persones), però com sempre, la qualitat importa més que la quantitat.

 

Esperante:

Aprila esperantista semajno en Sabadell
Sant Jordi kaj Festo de la Diverseco

Por la dua fojo, ni forlasis nian kutiman lokiĝon en ŝparkasa ĝardeno por starigi nian budon surstrate kaj pli kerne de la promenanta movado. Tio signifis pli da interesaj vizitantoj, pli da venditaj libroj, pli da Tinĉjo-kolektantoj, pli da disdonitaj flugfolioj..k.t.p. Entute pli da esperanta videbleco.
Hazardo volis ke tiujara Sant Jordi parte koincidis kun la Festo de la Diverseco (okazinta inter la 20a kaj la 25a de Aprilo) al kiu ni partoprenis de antaŭ multaj jaroj. Tiujara okazigo kunigis 164 asociojn (enmigrantaj asocioj, urbaj NROj, lernejoj, politikaj asocioj...k.t.p.) sub devizo “mallaboro, milito, malegaleco...alia mondo eblas”. CES repondecis pri redaktado de manifesto (kaj posta tradukado en esperanto, ruso kaj franco) kaj pri kunorganizado de verspervendreda "tastets del món" kie enmigrantoj prezentas kaj gustumigas tipajn pladojn samtempe ol ili diskonigas iom da kulturo el sia lando (libroj, kantoj, filmoj, ..k.t.p.). Tiujare partoprenis niĝeraj, senegalaj, bolivaj, kolomba, argentina, venezuela, ekvadora, arabaj kaj berberaj asocioj por ĝuo de niaj papiloj, okuloj kaj oreloj.

Krom tio ni starigis nian kutiman budon sabate tuttage dum la ĉefa tago de la festo kaj organizis nian tajleron al kiu nesurprizinde ne partoprenis amaso da homoj (2) sed kiel kutime, oni devas esperi ke kvalito pli gravas ol kvanto.

Podem llegir a www.soitu.es:

2009 serà també l'any de Zamenhof. Encara que es tracta d'un personatge menys conegut, al desembre es compleixen 150 anys del naixement de l'iniciador de l'esperanto, l'idioma internacional. També en aquest cas estan programades activitats en tot el món, fins i tot amb una major extensió, com es pot deduir de la forta dispersió dels parlants d'aquesta llengua. De fet, les activitats van començar aquest passat 15 de desembre, amb la recepció organitzada en la seu de la UNESCO de París. I tindran el seu punt àlgid amb el Congrés Mundial d'Esperanto, que aquest any tindrà lloc en Bialistok, Polònia, ciutat natal del Dr. Zamenhof.

Un fragment de la pel·lícula Incubus:

Incubus, una producció nord-americana, es el segon llargmetratge que es va rodar íntegrament en esperanto. La primera va ser "Angoroj" (Angoixes), del 1964, dirigida per Atelier Mahé.

Incubus és una pel·lícula de terror en blanc i negre del 1965 protagonitzada per William Shatner. Tot i que es va convertir en pel·lícula de culte en mitjans cinèfils, els esperantistes retreuen generalment la mala pronúncia dels actors.

Anys més tard es van rodar les pel·lícules Gerda malaperis (Gerda ha desaparegut), basat en el llibre del mateix nom escrit per Claude Piron l'any 1981, i La Patro, produïdes per la productora esperantista brasilenya Imagu-filmoj.