^

VILANOVA I LA GELTRÚ: BRESSOL DE L’ESPERANTO A CATALUNYA

En el llarg camí de la història. de la humanitat, hi hagut gairebé un miler d'intents d'aconseguir una llengua internacional. Les causes sempre estan al voltant de les idees de pau i unió fraternal entre els homes. En el segle XIX és evident que es produeix un canvi qualitatiu: la Revolució Industrial, la Primera i la Segona internacionals, etc., etc. Els ideals de justícia, igualtat, fraternitat, etc. aconsegueixen unes cotes d'expressió impressionants a través tant de la filosofia, de la teoria política, de les ciències socials com de la teoria econòmica, etc., No és estrany doncs que aquesta situació d'ebullició d'idees democràtiques, aquest "brou de cultiu", catalitzi també un dels tants projectes de comunicació lingüística internacional. Naturalment que l'acumulació històrica també hi juga un paper fonamental i malgrat que pel que fa a L’Esperanto en concret, la nostra presència a la societat és ben novella, pel que fa al seu objectiu de llengua internacional som uns dels més vells, doncs textos tant antics com la Bíblia, l'antiga filosofia persa, escriptors, filòsofs i gramàtics grecs i romans, ja tracten aquest tema amb prou interès.

No va ser el 1884, sinó tres anys més tard, quan aparegué la primera gramàtica d'Esperanto per a russo–parlants i a partir d'ací, del 1887, proliferaren en molt diverses llengües.

Les notícies que tenim respecte a Vilanova i la Geltrú són de que la nostra vila fou pionera en aquest afer al nostre país. Creiem que no gaire després del 1887 hi hagueren esperantistes a casa nostra, doncs això ens ho fa suposar les dades que coneixem i que de forma cronològica exposem a continuació:

- En el Museu d'Esperanto de Sant Pau d'Ordal hi ha una postal dirigida al qui fins avui sembla fou el primer esperantista català, Josep Vidal i Llopart, datada el 8-2-99 i enviada des de Portugal, el text de la qual diu: "Us escric per dir-vos que les meves ocupacions no em permeten acomplir la vostra petició. Possiblement algun altre col·lega portuguès podrà satisfer el vostre desig. Sempre vostre amic i servidor. Honorato (cognom il·legible) (data) 8-II-99. (destinatari) Senyor José Vidal Llopart - Villanueva Geltrú: Agua 24. Barcelona - Hespanha."

- L’”Enciklopedio d’Esperanto”, pàgina 216, volum primer, diu: “Ell (Josep Vidal Llopart) fundà un cercle esperantista en el seu lloc de naixement, on va morir el 1905, havent cedit la seva biblioteca esperantista a la Biblioteca–Museu Balaguer d'aquella localitat.

- La revista "Kataluna Esperantisto" (1910-1936) òrgan oficial de la "Kataluna Esperantista Federacio" (1910-1939) conté les següents informacions a les pàgines 586 i 587, signades per Teresa Rosell, secretària del comitè del grup esperantista vilanoví "Laboro Esperanta".

1905.- 30 d’abril.- Morí el senyor Josep Vidal i Llopart, el primer esperantista de Vilanova i la Geltrú. Hom conserva la seva biblioteca esperantista a la. Biblioteca–Museu Balaguer.

1 de setembre.- El senyor Francesc Mestres inaugura a casa seva un curs privat  d’Esperanto. Foren els primers estudiants vilanovins de la. llengua de Zamenhof els treballadors senyors Àngel Capitan, Josep Garcia i Isidre Fusté.

1907.- 29 de gener.- Reunió d'alguns esperantistes al Centre Català. Hom decideix la creació d'un grup i l'obertura de cursos.

2 de febrer.- Primer article sobre l'Esperanto del senyor F. Mestres publicat per la revista catalana de Vilanova i la Geltrú, Costa. de Ponent.

16 de febrer.- Apareix a la revista catalana de Vilanova i la Geltrú, Costa de Ponent, la primera impressió esperantista. La revista s'imprimeix a la reputada firma Oliva i Cia.

24 de febrer.- Fundació del grup "Laboro Esperanto". El senyor F. Mestres és  nomenat president.

28 de juliol.- Primera conferència sobre Esperanto a Vilanova i la Geltrú donada pel Senyor Rosals al Centre Català.

4 d’agost.- Per primera vegada a Espanya hom concedeix un premi monetari a una obra esperantista. El Dr. Bremon Masgrau guanya en el Concurs Literari i Científic de l’Ateneu Vilanova el premi concedit per alguns esperantistes, amb la seva traducció del poema de Verdaguer, La Cegueta.

1 d' octubre.- El Senyor Mestres inaugura un curs d' Esperanto a l'Ateneu Vilanova.

2 d'octubre.- Important inauguració de cursos d'Esperanto a la societat coral La Unió Vilanovina. Parlament a càrrec dels senyors Mestres, Vadull i Galceran.

9 de novembre.- Conferència. pública del senyor Rosals a l'Ateneu Vilanoví sobre Esperanto.

26 de desembre.- Conferència del senyor Víctor Oliva en el grup L.E. ("Laboro Esperanta") sobre el tema "La Gramàtica, eixida de la Civilització".

28 de desembre.- Les senyoretes assistents al primer curs d'Esperanto han regalat un bellíssim estendard a la societat L.E.

1908.- 19 de març.- Excursió de propaganda a Sitges organitzada pel grup L.E. amb assistència del senyor Rosals, de Barcelona, i el senyor Robreño, de Vilafranca del Penedès.

13 d'abril.- El diari "Diario de Villanueva y Geltrú" obra una secció esperantista setmanal a les seves pàgines.

19 de setembre.- S'inauguren els "Diumenges Esperantistes" a la Societat L.E.

1909.- 23 de gener.- Hom nomena president de L.E. el senyor Josep Escofet.

29 de juny.- Primer cercavila de l'estendard del grup L.E, per la vila, portat pel senyor Mestres, en la festa popular amb la que Vilanova honorà l' eminent escriptor Guimerà.

15 d'octubre.- El senyor Josep Escofet començà un curs de la nostra llengua a l'Ateneu Vilanoví.

1910.- 5 d'agost.- Per primera vegada a Catalunya són premiats els estudiants d'un curs d'Esperanto en una reunió pública i solemne, en la qual els senyors Alcalde, President de l’Ateneu Vilanoví i Mestres, fan parlaments sobre el nostre afer.

Obertura d una exposició de postals esperantistes ubicada en el local del grup L.E. Hom aconsegueix aplegar un miler de les més diverses postals.

8 d'agost.- L’editor de Barcelona, B. Baxarias publica a la col·lecció "De tots colors", "Un retrat", traducció catalana del drama, "Portreto" escrit originalment en Esperanto per Nadina Kolovrat, la qual traductora és la nostra convilatana Eulàlia Rosell. "Un retrat" és la primera traducció catalana d'una obra esperantista

14 d’agost. Àpat íntim a L.E. organitzat pels esperantistes vilanovins en honor de la senyoreta Eulàlia Rosell, en ocasió de l'edició d'"Un retrat".

3 d’octubre.- La senyoreta Teresa Rosell comença un curs d'Esperanto i un de gramàtica catalana al local de L.E.

15 de desembre.- "Laboro Esperanta" decideix afiliar-se a la K.E.F. ("Kataluna Esperanto–Federacio").

El desenvolupament esperantista, mostrat en aquesta crònica fins el 1910, continuà "in crescendo" i així es produeix el punt culminant del que en podríem dir la primera etapa de l'esperantisme vilanoví, amb la celebració del VI Congrés de la Federació Catalana d'Esperantistes (F.C.d'E.) els dies 16,17 i 18 d'octubre de 1915.

1915.- Segons cròniques de l'època el Congrés fou molt important:

El Comitè d’honor el componien: L’Excel·lentíssim senyor Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya í de la Diputació Provincial de Barcelona. Els Excel·lentíssims senyors: Joan Braquer, batlle; Josep Bertran i Musitu, diputat parlamentari; Pau Alegre, Josep Maria Bassols, Joaquim Jansana, Eduard Micó, diputats provincials; Rafael Rubió, jutge; Maximilià Soler, comandant militar; Jacint Pugès, rector; Francesc Ferrer, president del Museu–Biblioteca Balaguer; els presidents de: Foment del Treball, Centre democràtic Federalista, Centre Catòlic i Ateneu; senyor Josep Soler, director del "Diario de Villanueva y Geltrú".

El Comitè Organitzador fou el següent: Senyor Josep Escofet, president; senyor Francesc Suñé, vice-president; senyor Gustau Galceran, secretari; senyor Daniel Martí, vice–secretari; senyor Magí Soler, finances; senyoretes. Teresa i Eulàlia Rosell; senyors Manuel Mas, Laureà Codina, Jaume Fort, Pere Pascual, vocals.

Dia 16 a 2/4 de 10 de la nit.- Recepció oficial dels congressistes a l'Ajuntament amb discurs eloqüentíssim del batlle senyor Braquer.
Sessió inaugural a l'Ateneu presidida pel batlle, el coronel senyor Soler, el diputat provincial senyor Alegre, el president de la F.C.d'E. senyor Balcells i d’altres. "...ple de gom a gom el saló d'actes de l’Ateneu, s’aixecà a parlar el batlle...".
Inauguració de l'Exposició universal esperantista a la planta baixa de l’Ateneu i vi d’honor que en nom dels obsequiats agraí el poeta Josep Grau i Casas.

Dia 17.- Sermó en Esperanto a càrrec del Dr. Coll, a la missa celebrada a les 8 del matí a l’església de Sant Anton, per l’esperantista Mn. Planas.

Sessió de treball presidida pel senyor Marià Batllés Beltran de Lis, delegat regi d’Instrucció pública de Barcelona i degà de la Facultat de Medecina, que assisteix al Congrés en representació del ministre d’Instrucció pública.

Un dels punts de l’ordre del dia era: "Projecte de Confederació Ibérica Esperantista", en el que hi intervingueren representants d’un grapat de regions espanyoles. "...a proposta dels madrilenys s’acceptà canviar el nom d’ ''Ibèrica" per "Espanyola" en vista de que els portuguesos no volen adherir-s’hi perquè a llur nació es titlla de separatisme qualsevol intent d’unir-se a quelcom d’Espanya".

La Federació Basca ha proposat que s’accepti la revista. "Kataluna Esperantisto" com a òrgan oficial de la Confederació.

El Congrés acordà. enviar un missatge de salutació a en Frederic Pujulà i Vallés, esperantista exiliat a París per causa de la seva lluita catalanista.

Reunions per seccions. La Lliga Catòlica d’Esperantistes es reuneix en el Centre Catòlic. A l’una, àpat oficial al saló d’actes del Foment, presidit pel delegat del ministre senyor Batllés i Beltran de Lis, acompanyant-lo en la presidència les autoritats civils i militars de Vilanova, els diputats provincials pel districte, el diputat a Corts senyor Macià, el Consell Directiu de la. F. C . d’ E, i l’ eximí poeta Morera.

El Dr. Bremon Masgrau brinda per Vilanova i ses autoritats. En Willy Sedergerber, suís, brinda per la pau entre els pobles. En Maras, de Bohèmia, elogia la tasca dels catalans en pro de l’Esperanto. En Mayner, advocat i regidor de l’Ajuntament de Saragossa, aixeca la copa en honor de la terra catalana.

A 2/4 de 5 de la tarda, celebració dels Jocs Florals internacionals, en l’espaiós teatre "El Bosque", on era inútil cercar-hi una localitat. Tot, fins els corredors estaven plens d’espectadors.

Adjudicada la Flor Natural a en Josep Grau i Casas, de Barcelona, "proclamà Regina de la Festa a la distingida damisel·la Na Júlia de Andrés i Morera que acompanyada de les molt belles senyoretes de l’aristocràcia vilanovina Na Teresa Escofet, Na Carme Gumà, Na Montserrat Ventosa, Na Maria Castany, Na Josepa i N’Encarnació Pascual, N’Elvira Viñals, Na Joana Bielzza i N’Antònia Ricart, i les no menys simpàtiques Maria i Josepa Macià, filles del diputat a Corts per Borges Blanques, passà a ocupar la presidència, donant als autors premiats la recompensa adjudicada a llurs composicions".

Entre els autors premiats trobem: Josep Grau, Artur Domènech, Artur Torné, Pere Navàs, Josep Pascual i Armengol Serradell, de Barcelona; Marià Solà, de Terrassa; Francesc Pirri i Bruno Nigliormi de Venezia; Humbert Toschi, de Bologna; Maria Hankel, de Dresden i Willy Sedergerber, de Zurich.

Hi trobem tretze premis a temes extraordinaris, atorgats per: L’Ateneu de Vilanova i la Geltrú, Laboro Esperanta, Centre Democràtic Federalista, Batlle de Vilanova i la Geltrú, senyor Josep Bertran i Musitu, senyor Eduard Micó, senyor Antoni Jansana, senyor Josep Maria Bassols, senyor Pau Alegre i Batet, Biblioteca–Museu Balaguer, Semo (A.E.P.), senyor Joan Amades i Lliga Catalana d’Esperantistes Catòlics.

La composició del jurat fou la següent: Dr. Josep Casanovas, President; Gustau Galceran; Josep Rosselló; Alfons Sabadell; Josep Ventura; Estanislau Pellicer, secretari.

A la nit tingué lloc un ball en honor dels congressistes a la societat "Foment".

Dia 18.- Visites a l’Escola Industrial, al Museu–Biblioteca Balaguer "...resistint-nos a ressenyar-la... per ser un lloc visitat amb molta freqüència". Excursió a Sitges i visita al "Cau Ferrat".

L’assistència al Congrés fou d'uns 400 esperantistes forasters. En el programa publicat a la revista "Kataluna Esperantisto" hi trobem la ressenya d’hotels i restaurants: Restaurant de l’Estació, Hotel "Fonda Española", Hotel "Fonda del Comerç", Hotel Vila amb les filials: "Restaurant dels Xalets" i "La Gran Peña", amb preus d'una a tres pessetes i amb rebaixes per a grups. També s'hi inclou la taula d’horaris dels trens de Barcelona a Vilanova i viceversa amb durades de trajecte des d’ l h. 9’ a l h. 40’ en la vinguda i d’ l h. 4’ a 2h. 12’ en l’anada.

Amb aquest escarit comunicat volem retre el nostre més humil homenatge a la Institució Balagueriana i al seu fundador Víctor Balaguer en les vigílies de la celebració del centenari de la Fundació, i també afirmar el nostre ferm propòsit de continuar la investigació dels inicis de l’esperantisme a Vilanova i la Geltrú, i principalment pel que fa al llegat (que encara no hem localitzat) del nostre compatrici Josep Vidal i Llopart, pioner de l’esperantisme a casa nostra.

8 d’octubre de 1983 - Obertura oficial del curs 1983-84 del Centre d’Estudis de la Biblioteca–Museu Balaguer. Secció d’Esperanto.

^