http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm
Una diferència entre l'esperanto i el marc de referència
europeu és que
l'esperanto es planteja la salvaguarda i afavoriment de la diversitat
lingüística i el marc es planteja com a resposta a la
diversitat (la
manera com
alleugerir el patiment).
Tanmateix en el capítol 1 es diu "... El ric patrimoni que
representa
la diversitat lingüística i cultural d’Europa constitueix
un recurs
comú valuós que convé protegir i desenvolupar, i
s’imposen esforços
considerables en l’àmbit de l’educació a fi que aquesta
diversitat, en
lloc de ser un obstacle per a la comunicació, esdevingui una
font
d’enriquiment i de comprensió recíproques.
Només amb un millor coneixement de les llengües modernes
europees
s’aconseguirà facilitar la comunicació i la
interacció entre europeus
de llengua materna diferent i, per tant, afavorir la mobilitat, la
comprensió recíproca i la cooperació a Europa i
vèncer els prejudicis i
la discriminació."
Això seria veritat si fòssim capaços d'aprendre
les 60 llengües
d'Europa. Sinó, de què serveix per a afavorir la
diversitat lingüística
a fi que aquesta diversitat, en lloc de ser un obstacle per a la
comunicació, esdevingui una font d’enriquiment i de
comprensió
recíproques, que un europeu parli, p. exem. holandès,
alemany, italià
polonès, francès, espanyol i anglès, quan visiti
Sèrbia, Croàcia,
Hongria, Txèquia, Escòcia, Catalunya, Bretanya,
Occitània, Euskadi,
Galícia, Portugal i tants i tants altres països europeus on
la llengua
pròpia és una altra? Es pot trobar amb molts catalans que
només
entenguin català i castellà o fins i tot amb algú
que sàpiga a més a
més euskera, occità, tamazight, francès,
portuguès i croata i així han
d'acabar parlant en espanyol o en francès i per tant d'afavorir
la
diversitat lingüística a fi que aquesta diversitat, en lloc
de ser un
obstacle per a la comunicació, esdevingui una font d’enriquiment
i de
comprensió recíproques, res de res.
Els humans -fins i tot els interessats en qüestions socials-
parlem
molt i tot ho "solucionem" dient que el que cal és agafar
consciència i
no som capaços de donar i aplicar solucions reals, com per
exemple la
renda bàsica per a l'eradicació de la pobresa. Les lleis
de paritat per
a aconseguir la igualdat de drets home-dona potser és
l'única decisió
correcte per a un dels temes que són objecte de la
injustícia. Cal que
les dones ocupin llocs que fins ara només ocupaven els homes i
que
n'aprenguin equivocant-se com s'han equivocat els homes i no si val a
dir que que la discriminació positiva només s'ha
d'aplicar en cas
d'igualtat de capacitats. Lleis de paritat, renda bàsica,
esperanto,
etc, són eines per a solucionar problemes socials. L'esperanto
no només
és l'eina per a la democràcia lingüística
sinó que és l'eina per a la
protecció i afavoriment de la diversitat lingüística
impedint la
mortaldat actual que si no s'hi posa remei acabarà amb la vida
del 90%
de les llegües actualment vives.
La consciència no es transment automàticament a la
següent generació;
al món occidental el 50% dels votants voten els uniformistes
aculturitzadors i les persones preparades i capaces que podrien
treballar per a una societat plural, els paga millor l'empresa privada
que el que podríen guanyar si es dediquèssin a la "cosa
pública" i a
més amb molts menys maldecaps.
Agafar consciència del problema no és suficient; cal
legislar, cal
decisió política. El sufragi universal, els drets a
l'assistència
mèdica, a l'educació bàsica, etc, sense
legislació, sense decisió
política, tothom en tindria consciència però les
dones no votarien i
els pobres no tindrien ni assistència mèdica ni escola.
La protecció del medi ambient i concretament l'aprofitament i
l'evitació de la malversació de l'aigua; el pantà
de Canelles, el més
gran d'Europa quan el van construir a mitjans s. XX, el regadiu per
inundació del secà reconvertit de la plana de Lleida l'ha
buidat en un
any; no crec que jo el torni a veure ni mig ple en el que em resta de
vida que pot ser mig segle si no em moro abans.
Tots els blocs de pisos tenen parkings subterrànis.
Perquè no tenen
cisternes per recollir l'aigua de la pluja ni que sigui per aigua de
neteja o per regar el jardí? Fins que els polítics no
prenguin les
decisions oportunes per a que els inconscients pagesos i
arquitectes-constructors-promotors no facin més bestieses, fins
que no
es legisli adequadament patirem per l'aigua.
Som nosaltres, els esperantistes organitzats, que hem de presentar les
nostres argumentacions als polítics més afins a les
nostres posicions,
de tal manera que no tan sols no pugui perjudicar la seva
trajectòria
sinó fins i tot que amb costos inferiors a altres qüestions
pròximes
amb les que es puguin basar o comparar, ofereixi resultats superiors
pràctics i formatius adobats amb valors democràtics.
Cap a la pre-victòria final!!!
És que no és possible proposar quelcom innovador?
És que no és possible
proposar entre les possibilitats d'elegir una quarta llengua que els
estudiants tinguin dret d'elegir aprendre esperanto per internet?
És
que no és possible organitzar un aprenentatge per internet de
nivell
universitari amb el suport de la Lliga Internacional de Mestres
Esperantistes (ILEI), l'Acadèmia d'Esperanto, l'Acadèmia
Internacional
de les Ciències de Sant Marino, la Universitat de Paderborn,
etc, a
través dels llocs web http://www.lernu.net,
http://www.edukado.net,
etc? És que no és possible "normativitzar"
universitariament els
nostres medis i mitjans "acadèmics"? És que no seria
possible
implementar la nostra UOI (Universitat Oberta Internacional)?
Evidentment, els mètodes estarien dins de la normativa del Marc europeu comú de
referència per a les
llengües: aprendre, ensenyar, avaluar.
Einstein definí la bogeria així: "fer la mateixa cosa una
i altra
vegada i esperanr-ne resultats diferents". No fem més el boig
doncs!
Fem quelcom totalment diferent, TOTALMENT INNOVADOR!!!
Defensem el plurilingüisme; que cada europeu aprengui quatre
llengës,
però:
Què fan els angloparlants de naixement mentre la resta del
món es
trenca el cap intentant imitar-los, no només, com ells parlen,
sinó
també com percepten el món?
...
Potser la Unió Europea no seria més democràtica si
els angloparlants de
naixement necessitessin pensar que existeixen altres parlants d'altres
llengües a la Europa Unida?
...
Quants diners i quant temps l'Europa Unida estalviaria se Europa
tingués una interllengua?
...
Per tal que qualsevol llengua visqui necessita ser la llengua vehicular
de la comunitat. Els governants d'Espanya són de cultura
castellana i
si ells no tenen cura de que el català sigui la llengua
vehicular en
els països catalans i l'euskara a Euskadi, aquestes llengües
desapareixeran. Així si els governants espanyols no defensen les
altres
llengües, els parlants conscients de l'euskara i del català
sempre
viuran en conflicte amb Espanya fins a la mort de les seves cultures
minoritzades.
Puig que tenim el deure de ser feliços i constatem la
mediocritat de la
humanitat irremissiblement demanem la eutanàsia de les cultures
minoritzades i ens adherim directament a les cultures grans com
l'espanyola, la francesa, l'anglesa o la xinesa.
Naturalment, abandonem l'esperanto puig que impedeix
avançar. Si
teniu problemes de consciència apunteu-vos al Moviment
Internacional
Anacional. Els seus membre es troben fàcilment ja que pertanyen
a les
esmentades cultures grans de naixement o ideològicament i sempre
parlen
de justícia, neutralitat, pau, etc. Entretant la CULTURA es mora.
Quin és l'objecte de l'esperantismo? Naturalment esdevenir
llengua
internacional. Però per què lèsperanto i no
l'anglès? Perquè
l'esperanto ésneutral. Què significa ser neutral?
Què és neutralisme?
És que el neutralisme és "laiser fair" o interferir per
corregir les
injustícies? L'esperantisme ha d'actuar mitjantçant la
discriminació
positiva? És que només ha de substituir l'anglès?
Ha d'actuar per
inèrcia o a contracorrent? Vet ací les preguntes que
responguè Abel
Montagut en un document per a Linguapax 2004.
L'europarlamentari Bernat Joan i Marí, del grup Europa dels
Pobles,
estas militant d'ERC. En ocasió de les eleccions europees on va
ser
elegit, respongé a una pregunta sobre la nostra llengua: "Sin
ambiguedades: apoyaré todo cuanto se refiera a la
promoción del
esperanto. Considero que sería la lengua más
"neutra" para
desenvolverse en el contexto europeo."
