FONOLOGIA I ORTOGRAFIA.

1-ALFABET.

Hi ha sis lletres amb circumflex i una amb calderó que per compatibilitat gràfica representarem amb dígrafs tal com indiquem:

Consta de 28 lletres, la fonètica de les quals comparada amb el català, és la següent:
 
 
 
esperanto Català esperanto català
a A k k
b B l l
c ts (potser) m m
ch tx (escletxa) n n
d d o ó (graó, pous)
e é (té, anyell) p p
f f r r
g g velar (gat, guerra, guitarra, gos, gust) s ss (passar)
gh tj (platja) sh x xai, reixa, caixa)
h h aspirada (hum!) t t
hh - (j castellana) u u
i i ł  u semiconsonant diftongal(Europa, veuen)
j i semiconsonant diftongal (noi, iugoslau) v v labio-dental de Valls, que cal no confondre amb la b.
jh j (jove) z z (zero)

 

2-PRONUNCIACIÓ.
 
 

L'Esperanto es pronuncia tal i com s'escriu.
 
 

3-ACCENTUACIÓ.
 
 

L'accent recau sempre sobre la penúltima síl·laba: laboro, radio, telefono, amiko, estas, ankał (no ankał, ja que és diftong).
 
 

4-SIGNES DE PUNTUACIÓ.
 
 
 
Punt
.
dos punts
:
Coma
,
punts suspensius
...
punt i coma
;
apòstrof
'
guionet
-
cometes
""
exclamació admiració
!
guió
-
interrogació
?
parèntesis
()

 

La divisió de les paraules al final de la línia es pot fer per elements:

lern-ant-in-o
 
 
o bé per síl·labes: ler-nan-ti-no
 
 
L'apòstrof s'usa:
 
 
    1. per elidir la terminació -o del substantiu en poesia:

    2.  

       

              Unu, du

              Mia shu' (en lloc de shuo)

    3. per elidir la lletra -a de l'article definit darrera d'una preposició que termina en vocal:

 
de la, de l'
tra la silento, tra l' silento