Associació Catalana d'Esperanto


Notícies

Inici > Actualitat > Notícies > Crònica del XXXV Congrés Català d’Esperanto

Crònica del XXXV Congrés Català d’Esperanto

Comparteix

Del 28 al 31 d’octubre va tenir lloc a Barcelona el XXXV Congrés Català d’Esperanto. Hi van participar unes 150 persones, una quarta part dels quals venien de fora dels Països Catalans: País Basc, Occitània, França, Itàlia, Països Baixos, Hongria, Gales, Flandes, Eslovènia i fins i tot, de Xina i de Taiwan.

Les sales del congrés honoraven alguns dels nostres pioners barcelonins: Jaume Grau Casas, Joan Amades, Delfí Dalmau i Manuel Casanoves. En memòria de Grau Casas, el seu nét Jordi Grau Gatell inaugurava el congrés.

El programa va ser força ric tant pel que fa a l’aspecte cultural com pel que fa al tema del congrés: plurilingüisme a la Unió Europea, tractat en diverses conferències com la del lingüista Zlatko Tišljar, que va desenvolupar la tesi sobre la mort de la Unió Europea (a banda dels problemes econòmics actuals) per no considerar i buscar solucions justes en el problema del plurilingüisme i deixar que predomini l’anglès fins a convertir-se en l’única llengua de treball (crònica de la xerrada en català) . També destaquen la xerrada de la pedagoga Katalin Kováts sobre les dificultats en el sistema educació holandès que pateixen els nens plurilíngües. El periodista flamenc Kevin de Laet va presentar la situació lingüística i política a Bèlgica i Rubén Fernández va exposar la història de les teories sobre relativisme lingüístic i llengües universals. Caldria també destacar les xerrades del sociolingüista Jordi Solé i Camardons sobre l’obra de Delfí Dalmau, pare de la sociolingüística moderna, de l’escriptor Abel Montagut sobre l’obra desconeguda de Jules Verne i la seva relació amb l’esperanto o de Michael-Boris Mandirola, tant sobre l’associació Nitobe pels drets lingüístics i la pau com sobre l’activisme internacional dels joves esperantistes. Les eines pedagògiques en l’ensenyament de la llengua internacional, a càrrec també de la pedagoga hongaresa Katalin Kováts, també va ser una conferència molt concorreguda.

Pel que fa a l’aspecte cultural hauríem de destacar la poesia. Al llarg de tot el congrés hi va tenir lloc un taller de poesia guiat pel poeta Jorge Camacho que va culminar en una vetllada al cafè poesia Horiginal (vegeu-ne el seu bloc). Durant la vetllada, també es va poder sentir per primer cop cançó improvisada en esperanto a ritme de garrotín, a càrrec d’un bertsolari basc i d’un glosador català que van animar el públic a participar-hi. Més enllà del taller, Camacho va fer una xerrada sobre creació i lectura de poemes.

La música també hi va jugar un paper destacat. Els participants al taller de cant coral van poder afegir-se a les dues corals que van actuar diumenge a la tarda, el Cor Acord de Barcelona i el Cor Esperantista Pirinenc composat per cantaires catalans i occitans. Després de la vetllada poètica, el cantant suec Martin Wiese ens va oferir el seu millor repertori acústic, i els dos dies precedents, ja havien tingut lloc els concerts del rocker occità Joan-Marc Leclercq i el ball folk de Kaj Tiel Plu.

La memòria històrica va omplir la part més emotiva del congrés que va organitzar una visita al Fossar de la Pedrera, fossa comuna en la que hi jauen més de 4000 represaliats del franquisme, on hi va tenir lloc un homenatge als Brigadistes Internacionals. Especialment emocionant va ser la xerrada de Gergor Benton, de Gales, el pare del qual va venir amb en George Orwell a lluitar amb les Brigades Internacionals (vegeu-ne crònica i vídeo en esperanto).

La repercussió del congrés als mitjans va ser prou satisfactòria. Barcelona TV va connectar en directe en el seu programa Connexió Barcelona (vegeu el programa) i van aparèixer articles al setmanari La Directa i un article molt bo al diari Ara de diumenge (vegeu l’article publicat a l’Ara)

La part turística del congrés va ser prou important i especial. A part de la visita al Fossar de la Pedrera i a les tombes de destacats personatges històrics al cementiri de Montjuïc, l’historiador Dani Cortijo va dur a terme una visita guiada per la història de Barcelona des d’un punt de vista completament desconegut per turistes i per barcelonins. A part d’ensenyar-nos les falsificacions de la història i llocs destacats de la història de la ciutat, vam descobrir llocs interessants relacionats amb l’esperantisme tot seguint el llibre del Congrés Internacional d’Esperanto de l’any 1909 que va tenir lloc a Barcelona.

El congrés va acabar amb un dinar de germanor a l’Horiginal, el mateix lloc on havíem fet la vetllada poètica. Al vespre, una castanyada amb cançó improvisada i ball, deia adéu als que marxaven aquell dia, i fins demà als que seguirien el post-congrés a Subirats.

I és que l’endemà, el dia 1 de novembre, l’Ajuntament de Subirats rebia l’autocar de post-congressistes que van anar a passar la jornada a Sant Pau d’Ordal, poble que acull el Museu de l’Esperanto amb milers d’objectes (catàleg del fons del museu). A part de visitar el museu, vam gaudir de la visita i tastet a les caves Eudald Massana Noya i d’un bon tec al restaurant Can Pau Xic.


Altres cròniques sobre el congrés: