Decàleg «Sigues lingüísticament sostenible»

L’ONU ha proclamat el 2008 com l’Any Internacional
de les Llengües, per posar de manifest la
necessitat de defensar i de preservar les llengües
del món. Les universitats catalanes hi volem contribuir
fent difusió entre la comunitat universitària de la importància
que té la sostenibilitat de la diversitat lingüística.

Al món es parlen entre 4.000 i 6.000 llengües, de les
quals segons les estimacions més optimistes el 50% corren
perill d’extingir-se en els propers cent anys i el 96%
són parlades per només el 4% de la població mundial.

El nombre de parlants és un factor important, però no
sempre és un bon indicador de la salut d’una llengua.
Les condicions òptimes que asseguren la vitalitat d’una
llengua són complexes. Són una conjunció de suport institucional,
utilitat de la llengua en l’esfera econòmica del
país i utilització en els mitjans de comunicació globals,
amb el sentiment de fidelitat dels parlants envers la llengua
pròpia i la consideració que aquests en tenen com a
símbol identitari com a factors tan o més essencials.

L’estudiant lingüísticament sostenible valora les persones,
i per això no espera que se subordinin. Valora la
diversitat, perquè és una persona lliure i sap que la llibertat
implica no renunciar a ser qui ets. Valora el coneixement,
perquè el fa més lliure i humà. L’estudiant
lingüísticament sostenible és conseqüent, i per això el
seu comportament lingüístic va a favor de les persones,
de la diversitat i del coneixement.

1. Sigues respectuós amb totes les llengües.

Quan dius que una llengua no t’agrada, o que no
és útil o important, sense adonar-te’n apliques
aquests prejudicis a les persones que la parlen.
Totes les llengües són iguals i totes són diferents.

2. Observa i escolta: interessa’t per les llengües del teu voltant.

Molt sovint a prop teu es parlen llengües que ni
tan sols sospites. Que no saps ni com es diuen.
Moltes vegades saber-ne el nom o alguna paraula
és suficient per demostrar que aprecies els qui
t’envolten, que no et són indiferents. Digues
gràcies a algú en la seva llengua i segur que li
arrencaràs un somriure.

3. No tinguis por d’aprendre noves llengües, sempre seran les teves aliades.

Molta gent pensa que una llengua o es parla o
no es parla, i que no hi ha terme mitjà. O que per
fer entrar una llengua al cap n’ha de sortir una
altra. Aprendre, poc o molt, una llengua no vol dir
oblidar-ne una altra, ni parlar-la pitjor. Una sola
paraula et pot ser útil, i arribis on arribis, una mica
és millor que res. Sempre hi guanyaràs.

4. Les llengües t’obren noves
perspectives: no renunciïs a les fonts
de coneixement que t’ofereixen les
diverses llengües.

Totes les llengües contenen coneixement i en
produeixen de nou; no et limitis a l’anglès. No
deixis de banda allò que està escrit en llengües
properes. Sovint descobriràs que les pots llegir
i entendre molt més del que et penses, i que les
bones idees no tenen llengua, o que totes les
llengües en tenen. Les diferents llengües expressen
diferents mirades sobre la realitat. Aprendre
llengües diferents t’ajudarà a eixamplar mires.

5. Dóna veu als minoritaris i escolta’ls.

Entre tots els minoritaris constituïm una majoria.
No contribueixis a accentuar el desequilibri
lingüístic, no tractis les llengües amb pocs parlants
com no t’agrada que et tractin a tu. Si pots triar,
dóna prioritat als que tenen menys altaveus.
Ajuda’ls a arribar a tot arreu i ells t’hi ajudaran a tu.

6. No imposis llengües dominants, replanta llengües amenaçades.

L’escriptor nord-català Joan Lluís Lluís diu que a
molts catalans del sud els agrada anar al Rosselló
a demostrar com en saben, de parlar en francès.
No facis només de difusor de les grans llengües en
detriment de les que tenen menys parlants. Mira
d’interessar-te per la llengua que pot extingir-se:
veuràs que és útil i necessària, i contribuiràs a la
reforestació lingüística.

7. Un petit mercat pot ser una gran porta.

És important no confondre l’audiència potencial
amb la real. Escriure o parlar en una llengua de
molts parlants no és cap garantia de ser escoltat.
En canvi, parlar com els que tenim més a prop és
fer-nos sentir. L’important no és la quantitat de
gent que et podria entendre, sinó les persones a
qui de debò dius alguna cosa. Quan Shakespeare
escrivia, els anglòfons no arribaven a sis milions.

8. Practica la diversitat lingüística
quan et moguis pel món.

Aprofita tota la riquesa i diversitat que el món
t’ofereix si l’escoltes. No vagis a Gal·les o a Malta
només a aprendre anglès. Prova de parlar les
llengües dels llocs que visites: com menys s’esperin
els teus interlocutors sentir-te dir coses en la seva
llengua, més se n’alegraran.

9. Preserva el teu espai de llibertat:
la llengua no te la poden prendre
si tu no vols.

Les llengües no són coses, no es fan nosa les unes
a les altres: no et deixis convèncer del contrari.
Segurament al llarg de la vida no sempre podràs
parlar en la primera llengua que vas aprendre, però
sempre la podràs mantenir: és un coneixement
que t’ajudarà a conèixer-ne d’altres. No el perdis:
quantes més llengües saps, més saps de la teva
llengua i del món.

10. No excloguis ningú d’una llengua.

Les llengües, sobretot les poc parlades o poc
esteses, creen lligams invisibles, són senyals de
benvinguda, transformen un estrany en un veí.
No privis els altres d’aprendre i usar la teva
llengua. No els diguis amb la llengua que no són
dels teus. A Catalunya, per exemple, parla’ls també
en català; no els deixis fora de casa. El català és un
passaport que no caduca: ajuda’ls a obtenir-lo per
sempre.