Una setmana molt especial amb les nostres amigues coreanes

Ja fa temps que conec la Sonĝanta. És de Corea del Sud. La vaig conèixer gràcies a l’Skype, que és bàsicament l’eina amb la qual tinc amics esperantòfons d’altres contintents.

Un dia la Sonĝanta em va dir que el seu somni seria visitar Barcelona amb 5 professores de les escoles alternatives del seu país, per la qual cosa demanava si la podria ajudar. Ben a gust ens vam posar mans a la feina i amb l’ajut d’en Farri vam trobar l’allotjament. Tanmateix ha estat gràcies a la inestimable ajuda del Rubén i de la Marta que hem passat una setmana molt especial.

Evidentment els vam ensenyar la ciutat. A Sant Pau d’Ordal es van quedar meravellades del paisatge i del ric i interessant fons del Museu d’Esperanto de Subirats, on hi van passar força estona fent preguntes. No vam pas marxar sense tastar els préssecs de l’Ordal.

Al Centre Artesà Tradicionàrius, on ens reunim cada dimarts per practicar la llengua internacional, les nostres convidades ens van fer un espectacle de titelles coreanes presentat amb música i cant. Després de l’espectacle, ja durant la conversa, van explicar-nos l’altíssim nivell de les escoles alternatives de Corea del Sud.

Més tard, en Lluís, esperantista i casteller de la Vila de Gràcia, va convidar el grup a l’assaig de la colla castellera. Les nostres hostes coreanes van gaudir de l’assaig tot participant-hi activament.

Al moment d’acomiadar-nos, la Sonĝanta em va dir que vol tornar a Barcelona amb els seus alumnes.