Associació Catalana d'Esperanto


Notícies

Inici > Actualitat > Notícies > Vaga de llengua per reivindicar poder parlar irlandès al Parlament (...)

Vaga de llengua per reivindicar poder parlar irlandès al Parlament Europeu

L’eurodiputada Liadh Ní Riada denuncia la discriminació del gaèlic a la Unió Europea, que és llengua oficial però que no se’n garanteix l’ús

Comparteix

L’eurodiputada irlandesa Liadh Ní Riada ha començat una vaga de llengua al Parlament Europeu. Des d’aquest dilluns passat i fins el 17 de març, Ní Riada no farà servir cap altra llengua que el gaèlic irlandès, llengua oficial a l’Unió Europea. “Ho faig per cridar l’atenció sobre el fet que no puc fer servir la meva llengua materna al Parlament”, informa Nationalia.

I de fet no l’ha pogut fer servir. Dilluns, en una reunió del comitè del Parlament Europeu, el president de l’acte, Roberto Galtieri, li va negar el dret a parlar. “O parleu una altra llengua o, malauradament, no us puc donar dret a parlar”, li va dir Galtieri en fer palès que no hi ha cap servei de traducció simultània en aquesta llengua. “Jo ja vaig advertir que parlaria irlandès, i la resposta que em van donar va ser «per què ho has de fer, si ja parles anglès?»”, va explicar Ní Riada.

Ní Riada reivindica la retirada d’una derogació, que la Unió Europea va pactar amb la República d’Irlanda, en la qual les institucions europees no estan obligades a garantir el dret de fer servir l’irlandès al mateix nivell que les altres 23 llengües oficiales de la Unió Europea. Aquesta derogació es va pactar just a continuació de declarar el gaèlic irlandès llengua oficial de la Unió Europea.

Ní Riada és diputada del Sinn Féin, un partit que defensa la llengua irlandesa a la República d’Irlanda i a Irlanda del Nord, i reclama que s’acabi la derogació, en vigor fins a finals de 2016.

De la seva banda, l’associació Conradh na Gaeilge recorda que es l’estat irlandès el que ha de demanar que la derogació no es renovi, i que ho ha de fer “de seguida” perquè si no ho fa ara, no hi haurà temps de contractar el personal necessari. Conradh na Gaeilge assegura que el final de la derogació crearia més de 180 llocs de treball relacionats amb la implementació de la plena oficialitat de la llengua a l’UE.