El tema del congrés:
Multilingüisme a la Unió Europea
La Unió Europea diu tenir com a pilar fonamental el principi de diversitat de cultures, costums i creences, on s’inclou la diversitat lingüística, tot fomentant el respecte de la riquesa cultural i la protecció del llegat cultural europeu. El multilingüisme de la Unió Europea està regulat al Tractat de la Unió Europea (TUE), així com a la Carta Europea de Drets Fonamentals, que obliga la UE a respectar la diversitat lingüística, i a prohibir la discriminació per raó de llengua.
El principi de diversitat s’aplica a les 23 llengües oficials de la Unió Europea i a les llengües constitucionals, regionals i minoritàries parlades pels diferents pobles de la UE.
Tanmateix, al marge de tota aquesta retòrica oficial que la UE diu defensar i aplicar, sabem que en la pràctica hi ha realitats ignorades, com moltes de les llengües extracomunitàries, una part important de les llengües europees autòctones que no gaudeixen d’oficilitat i una política en la pràctica que estableix una mena d’apartheid lingüístic de facto a la Unió; on l’anglès frueix d’una posició de màxima preeminència, un nombre reduït d’altres llengües estatals en un graó inferior però encara de cert privilegi, la resta de llengües oficials a nivell estatal amb una posició ja clarament secundària i les llengües minoritzades sotmeses a una constant discriminació i a una lluita constant per sobreviure.
En aquest marc és on els esperantistes volem debatre quines alternatives existeixen a una situació i a unes polítiques lingüístiques en el marc de la UE on la praxi contradiu frontalment els principis pretesament defensats per les autoritats europees. Nosaltres proposem l’esperanto com a llengua supranacional que permeti la comunicació en peu d’igualtat entre parlants de llengües diverses, com hem demostrat al llarg de més d’un segle de vida de la llengua internacional esperanto.
Proposem l'esperanto com a solució als problemes de comunicació internacionals a nivell mundial. També és una proposta sostenible, justa i democràtica per a les organitzacions i actes internacionals.
Parc Güell.
Foto de Sjoerd Bosga