Amposta

Amposta, capital de la comarca del Montsià, està situada a la riba dreta de l'Ebre, just en el punt de contacte entre el delta, i les planes interiors, entre els municipis de Tortosa i de Sant Carles de la Ràpita. Comprèn una extensió de 136 km² i té una població de 17.000 habitants. Té un sector de costa a l'interior del port dels Alfacs, separat de la resta del territori per les llacunes de l Encanyissada i de la Tancada. El sector oest és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Montsià, pel pic de Mata-redona i pel Montsianell. En quan a activitats destaca l'agricultura majoritàriament l arròs, conegut mundialment, però també hi han oliveres, garrofers i hortalisses. La ramaderia és de bestiar porcí, boví, caprí, i oví. L'activitat industrial es basa en el sector alimentari. Amposta també es un gran centre de serveis i turístic. La pesca fluvial és important, especialment a l'Encanyissada.

Lo pont	Lo riu

L'Ebre

L'Ebre és l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al vessant sud de la serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE fins al Mediterrani, on desemboca tot formant un ampli delta de 500 km². Recull les aigües dels rius del vessant meridional dels Pirineus (Arga, Aragón, Galligo, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Xalón, Xiloca, Guadalop, Matarranya). El Parc Natural del Delta de l'Ebre va ser creat l'any 1983 per la Generalitat de Catalunya a instàncies dels habitants del municipi de Deltebre. És la zona humida més important de Catalunya i la seva superfície total és de 7802. L'Ebre va ser escenari d'una de les batalles més importants de la guerra civil espanyola.

Lo delta --> (Enllaç Google Maps)

Lo delta (foto 2) --> (Enllaç Google Maps)

El delta de l'Ebre

És la zona humida més extensa del país i un dels hàbitats d'ocells més importants de la Mediterrània. Amb els seus 320 km² de superfície, constitueix l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental després de la Camarga (Occitània), i el segon de la península Ibèrica desprès del Parque Nacional de Doñana (Andalusia). Així l'harmonia entre els seus valors naturals i l'explotació per part de l'home no ha estat mai fàcil. D'altra banda, el seu considerable paper biològic contrasta amb la profunda humanització d´una gran part de la seva superfície i amb el seu no menys considerable pes agrícola.