RenKEJtiĝo 2026

6–8 de març de 2026 | Alcalà de Xivert, País Valencià | 14 participants

La quarta RenKEJtiĝo va tenir lloc a Alcalà de Xivert, a la comarca del Baix Maestrat, del 6 al 8 de març de 2026. Després de tres edicions exitoses a Catalunya, la Joventut Catalana d’Esperanto (KEJ) va organitzar per primera vegada la seva tradicional trobada d’hivern al País Valencià, ampliant així l’abast geogràfic de les seves activitats. Aquesta edició, però, va tenir un caràcter molt especial: en lloc de les grans trobades internacionals dels anys anteriors, KEJ va optar per un format més reduït i íntim, en què van participar 14 esperantistes, únicament membres de l’associació.

La decisió d’organitzar una RenKEJtiĝo més modesta estava relacionada amb un altre gran repte per a KEJ: l’organització del 82è Congrés Internacional de Joves Esperantistes (IJK), que va tenir lloc a Tiana l’agost de 2026, en col·laboració amb l’Organització Mundial de Joves Esperantistes (TEJO). Com que la preparació d’aquest congrés internacional requeria una gran part del temps i dels esforços de l’associació, els organitzadors van decidir simplificar la tradicional trobada d’hivern, en lloc d’interrompre’n la celebració anual. Inspirada en part en les antigues Senprogramaj Renkontiĝoj (trobades sense programa) de KEJ, la quarta edició tenia com a objectiu principal gaudir de l’esperanto, l’amistat i la convivència en un ambient tranquil, sense un programa massa estricte ni extens.

La trobada es va celebrar al Mas del Riu, una bonica masia de pedra construïda l’any 1768 i restaurada el 2004, situada a cinc quilòmetres d’Alcalà de Xivert, al bell mig de la vall de Sant Miquel. Envoltada de muntanyes i paisatges naturals, al costat de la llera habitualment seca del riu Sant Miquel, la masia era un indret ideal per passar uns dies plegats, lluny del soroll de la ciutat. La zona ofereix nombroses possibilitats per practicar senderisme i descobrir el patrimoni cultural, com ara l’ermita de Sant Miquel, les restes de trinxeres de la Guerra Civil espanyola i el proper Parc Natural de la Serra d’Irta, una de les últimes grans serres litorals sense urbanitzar de la Mediterrània occidental.

Tanmateix, el temps tenia altres plans per als participants. Les pluges intenses i la crescuda sobtada del riu Sant Miquel van impedir la majoria de les excursions previstes, de manera que el programa es va haver d’adaptar ràpidament. En lloc de caminar per les muntanyes i descobrir els indrets històrics dels voltants, els esperantistes van passar bona part de la trobada a la masia. Però allò que inicialment podia semblar un inconvenient es va acabar convertint en un dels encants més especials de l’esdeveniment: la pluja va transformar la RenKEJtiĝo en una experiència intensa d’amistat, convivència i diversió espontània.

Malgrat els canvis de plans, els participants van gaudir de diverses activitats. Mónica Cruz va oferir una xerrada sobre l’educació sense escolarització, en què va compartir la seva experiència familiar i va generar un debat molt interessant, en el qual fins i tot els esperantistes més novells es van animar a participar activament. També es van organitzar activitats gastronòmiques, entre les quals van destacar la preparació de plats tradicionals filipins a càrrec d’Albert Stalin, l’elaboració d’una paella valenciana tradicional per part de KEJ-anoj locals i una calçotada col·lectiva, que va tornar a portar una de les tradicions catalanes més característiques a la RenKEJtiĝo. El temps lliure es va omplir amb tornejos de tennis de taula, vetllades de videojocs amb la Wii, karaoke i converses interminables. Alguns valents fins i tot es van atrevir a banyar-se a la piscina malgrat el mal temps!

La mateixa pluja també es va convertir en un atractiu inesperat. Cada dia, els participants s’acostaven fins al riu Sant Miquel per observar com el cabal augmentava progressivament a causa de les precipitacions intenses. Finalment, durant l’últim dia, alguns esper