Un futur sense fronteres no passa per l’imperialisme

Davant la campanya institucional recent en què el Govern de la Generalitat presenta com a mesura prioritària “més hores d’anglès per a un futur sense fronteres”, des de l’Associació Catalana d’Esperanto i la Joventut Catalana d’Esperanto volem expressar la nostra preocupació i desacord profund amb aquesta orientació de política lingüística.

Des de la nostra entitat, que fonamenta la seva acció en els drets lingüístics com a part indissoluble dels drets humans, considerem que aquesta proposta és lingüísticament desequilibrada i socialment injusta. Promoure una única llengua global dominant com a solució a la comunicació internacional no només no elimina fronteres, sinó que reforça desigualtats i dinàmiques d’imperialisme lingüístic.

Un veritable futur sense fronteres no es construeix sobre la imposició d’una llengua, sinó sobre el respecte i la promoció de la diversitat lingüística i la igualtat entre totes les llengües.

En aquest sentit, volem recordar que a Catalunya hi ha prioritats urgents en matèria lingüística que no poden ser ignorades:

• La llengua catalana, pròpia del país, es troba en una situació de retrocés preocupant en diversos àmbits socials. Cal una política decidida de reforç i normalització.
• La llengua de signes catalana (LSC) ha de ser garantida com a llengua d’ensenyament per a la comunitat signant. No es pot continuar tractant aquesta comunitat des d’una òptica assistencial en lloc de reconèixer plenament els seus drets lingüístics. A més, seria desitjable que el conjunt de la ciutadania tingués accés al seu aprenentatge, per tal de trencar les barreres comunicatives internes del país.
• L’occità aranès, llengua oficial a Catalunya i encara més minoritzada, necessita mesures urgents de promoció, difusió i transmissió.
• Des de la nostra perspectiva, la idea d’un “món sense fronteres” només té sentit si implica eliminar les barreres lingüístiques des del respecte a la pluralitat, no substituint-la per l’hegemonia d’una sola llengua.

Per això, reiterem, seguint la nostra declaració de principis que

• Cap llengua no és intrínsecament superior a una altra.
• La diversitat lingüística és una riquesa que cal preservar.
• La comunicació internacional ha de basar-se en la igualtat, no en el domini.

En aquest marc, defensem l’esperanto com a llengua auxiliar internacional neutral, que permet una comunicació equitativa entre persones de diferents llengües sense perjudicar les llengües pròpies. Aquesta opció, lluny de substituir cap idioma, afavoreix un equilibri lingüístic més just i sostenible.

Finalment, instem el Govern de la Generalitat a replantejar les seves prioritats i situar les polítiques lingüístiques al servei de la cohesió social, la justícia lingüística i la preservació de la diversitat.