Realment sembla una idea una mica estranya, però el que està clar és que si alguna llengua ho permet és l’esperanto. L’esperanto és una llengua senzilla, regular, intuïtiva, neutra (no pertany a ningú) i amb un gran valor propedèutic (aprendre esperanto facilita l’aprenentatge d’altres llengües).
I de fet, les experiències que s’han fet fins ara són bastant prometedores. El curs pioner de Toño del Barrio ja va per la seva tercera edició i compta amb més de 1000 alumnes d’arreu del món. No tot són piulades de text, de vegades també s’inclouen sorpreses en forma de vídeos o enllaços diversos i divertits.
Nosaltres seguirem el seu model, en català i partint des de zero. A partir de microlliçons en forma de píndoles de menys de 140 caràcters, anirem endinsant-nos en un nou món que val la pena descobrir. El curs serà, també, interactiu. Evidentment es podran fer preguntes, comentaris, que anirem responent sempre per twitter.
No és casualitat que aquestes iniciatives a distància sorgeixin en la comunitat esperantista, pionera també amb el portal multilingüe lernu.net. Estant dispersos per pràcticament tots els països del món, els parlants d’aquesta llengua han après a treure el màxim profit de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.
Ahir em deia un company que ell no servia per aprendre idiomes, que tots els que havia provat no li havien servit de res. Després es va quedar una estona pensant i va dir “bueno, de fet, només he provat amb l’anglès, però moltes vegades”. Potser més d’un us hi sentiu identificats. Per què no proveu amb un altre… per twitter?
Si us hi atreviu, ja ens podeu seguir a: http://twitter.com/cursdesperanto