Entre educació obrera i alternativa cultural

L’article tracta sobre el paper de l’esperanto en el moviment per a
l’educació dels treballadors durant les primeres dècades del segle
xx a Espanya. A més del desig d’educar-se en una societat que no
afavoria la culturització de les classes baixes, l’article considera
un altre aspecte de les raons que tenien els treballadors conscienciats
per aprendre la llengua internacional: el desig de crear una
cultura alternativa a l’oficial, la qual pogués servir pels objectius
de la lluita de classes. En aquest context, l’educació es va convertir
en camp de batalla en la lluita entre les classes socials i entre les
visions ideològiques del món. S’hi consideren els dos moviments
obrers que van existir a Espanya en aquest període: el socialista i
l’anarquista, els quals van abordar de manera bastant diferent les
demandes d’educació dels treballadors. Específicament aquest
últim moviment va advocar insistentment per crear una cultura
alternativa, de la qual l’esperanto es va convertir en una espècie
de símbol.

Llegiu l’article complet a: http://www.esperanto.cat/web/Num-357-123?lang=ca