19/12/2014

No hi ha cap refrany que menteixi

Dilluns 15 de desembre al vespre es presentava a la Llibreria Documenta de Barcelona una novetat editorial ben curiosa: un petit refranyer català – esperanto. El paremiòleg i prologuista del llibre Víctor Pàmies i l’autor, el professor Pedro M. Martín Burutxaga, van explicar el què, el com i el per què del recull, editat per l’Associació Catalana d’Esperanto aprofitant la celebració del dia mundial de l’esperanto, data de naixement del creador de la llengua, L. L. Zamenhof.

02.jpg










Proverbo estas sperto, o sigui, no hi ha cap refrany que menteixi. Víctor Pàmies recordava que totes les llengües tenen un corpus tancat de dites sàvies, sorgides de l’experiència humana, enginyoses i que corresponen a una certa manera d’interpretar el món. És per això que el primer recull de proverbis que publicà el doctor Zamenhof a París l’any 1910, el Proverbaro esperanta, estava basat en fraseologia russa, polonesa, francesa i alemanya, d’àmbit europeu, és clar, però amb els orígens en les cultures més antigues com són la grecollatina, hebrea i àrab. Es tractava d’una base de 2.630 proverbis, suficients per incorporar-los del no-res a una llengua de nova creació i d’abast universal. A partir d’aquí, l’esperanto va tenir la porta oberta a ampliar, modificar i adaptar les frases fetes i els refranys, amb els mateixos mecanismes que qualsevol altra llengua natural.

Bona feina no necessita nunci, o el que és el mateix, faro farinton rekomendas. L’autor, Pedro M. Martin Burutxaga, presenta en aquest recull una selecció de gairebé 700 refranys en català amb el seu equivalent en esperanto, agrupats per temes. Una tasca entretinguda, acurada i de reflexió que l’ha tingut ocupat una dècada. Ha anat a poc a poc, però amb bona lletra: Tro rapida laboro, tro malgranda valoro! Cal felicitar un treball així, que ens posa per escrit una bona quantitat de dites que cal recuperar de l’oblit per no perdre un dels aspectes més genuïns de la nostra llengua i que acostuma a comportar grans recerques als traductors, per tal de trobar l’equivalent exacte a un gir, a una dita, a una expressió. A cadascú, allò que és seu —al ĉiu frato, lian parton— i en Pedro M. Martín Burutxaga ha acomplert una feina important, que, a més, tanca els articles que havia publicat sobre el tema a la revista Kataluna Esperantisto, entre els anys 2004 i 2005.

Abans de començar l’acte de presentació del llibre, l’Associació Catalana d’Esperanto va fer públic un projecte Verkami (paraula que prové de l’esperanto verk-, obra, projecte i ami, estimar) amb l’objectiu de recuperar la Biblioteca-Arxiu Petro Nuez i així dignificar i preservar el fons centenari de l’associació, a hores d’ara dipositat en un magatzem i que necessita urgentment una actualització. Mizero instruas! Qui no té pa, moltes se’n pensa! Curiosament, és també gràcies a iniciatives de micromecenatge de la plataforma Verkami, que la Llibreria Documenta va poder obrir en un nou espai i Víctor Pàmies va publicar el seu primer diccionari de refranys. Quantes coincidències, qui ho havia de dir! Kiu povas antaûvidi! Ara toca donar suport als esperantistes catalans per tal d’aconseguir que tothom participi dels propòsits que els honoren i que són part de la nostra història. Endavant les atxes!, o el que és el mateix: al la afero!


Article publicat a Núvol

Compartir

Arxiu de notícies