Notable presència catalana al congrés mundial d’esperanto

Enguany el congrés mundial d’esperanto ha tingut lloc a Seül, Corea del Sud, arribant ja a la 102a edició. Hi han participat gairebé 1200 persones dels cinc continents. Com cada any, hi ha hagut una gran quantitat de cursos, xerrades, debats, exposicions, concerts, excursions… activitats totes sense necessitat d’intèrprets i respectant sempre els drets lingüístics de tothom.

En primer lloc, mencionem l’exposició general sobre 102 cares de l’esperanto. Com a curiositat, una de les fotografies era la del president de l’associació catalana d’esperanto (KEA, per les seves sigles en esperanto), Josep Franquesa amb el seu nét Jordi, ambdós habituals d’aquestes trobades i que, tot i estar-hi inscrits, enguany no han pogut participar-hi.

Com és habitual, a la inauguració del congrés van prendre la paraula els representants de les seccions nacionals de l’associació mundial d’esperanto (UEA, per les seves sigles en esperanto) i, per primera vegada, ho va fer també el representant de l’associació catalana d’esperanto, juntament amb el representant de Taiwan. Aquest fet va ser destacat a la premsa esperantista, perquè es tracta de dues associacions nacionals no reconegudes per UEA i que, tanmateix, van tenir el seu espai a la inauguració oficial del congrés. El fet també va tenir ressò a la premsa digital catalana. A la seva salutació, Ruben Fernández va expressar el seu desig que el procés català esdevingui un model de resolució no violenta dels conflictes.

Pel que fa a la part científica del congrés, cal destacar les conferències universitàries de temes ben diferents sobre llengua, història, física, filosofia, sociologia, etc. En col·laboració amb l’Associació Internacional de Ciències de San Marino, quatre d’elles tenien tres sessions i es convertien així, en cursos universitaris. El mateix Ruben Fernández (Universitat de Barcelona) va ser el professor d’un d’aquests cursos, on va parlar de l’evolució de la situació lingüística a Hawai, tema de la seva tesi doctoral en curs. Un altre professor català, Xavier Alcalde (investigador a la Scuola Normale Superiore, a Florència), va impartir un curs sobre el moviment social de solidaritat amb els refugiats a Europa.

Els representants catalans van participar activament en altres activitats científiques. Així, Fernández va ser un dels conferenciants al simposi internacional d’alt nivell co-organitzat per l’associació internacional de professors esperantistes (ILEI, per les seves sigles en esperanto) i la universitat Hankuk d’estudis estrangers de Seül, simposi que va tenir lloc íntegrament en esperanto, amb traducció simultània al coreà. D’altra banda, Alcalde va ser un dels ponents de la Conferència d’Esperantologia, que reuneix cada any els principals experts en la llengua internacional, així com en el moviment esperantista.

Quant a la part literària, enguany els diferents jurats dels concursos de belles arts van ser molt exigents i van deixar deserts els primers premis en les diferents categories, excepte la de poesia. Tot i això, el primer premi de poesia va ser atorgat al mallorquí per la seva obra Pasio. Poemo en ses stacioj (Pasió. Poema en sis estacions); la premsa mallorquina se n’ha fet eco. A més, Xavier Alcalde va rebre un tercer premi i una menció especial a la categoria d’assaig.

Una de les activitats més interessants d’aquesta setmana ha estat un seminari internacional al Parlament de Corea sobre les possibilitats de reunificació de les dues Corees, que ha tingut lloc en esperanto i en coreà, amb 130 participants de 21 països i que ha servit per posar en comú la visió que d’aquest tema es té des de les diverses parts del món.

A la cloenda oficial del congrés, formava part de la taula presidencial Michael Boris Mendirola, president de l’associació internacional de joves esperantistes (TEJO, per les seves sigles en esperanto) i també membre de KEA. Entre els diversos premis que s’atorgaven en aquesta cloenda hi havia vuit diplomes a persones d’arreu del món que s’han distingit al llarg de la seva vida per una activitat i dedicació extraordinària en relació amb l’esperanto. Enguany un d’ells l’ha rebut Eduard Vivancos, anarquista català amb una història personal fascinant. Després de lluitar a la guerra civil espanyola, va patir cinc anys de camps de concentració a França i després l’exili final a Canadà. Com ha destacat la junta d’UEA, en totes les etapes de la seva vida ha desenvolupat amb fervor la seva tasca en favor de la llengua internacional, esdevenint una figura reconeguda de l’esperantisme anarquista, així com el motor del moviment esperantista a Toronto.

En definitiva, un congrés mundial amb una important contribució catalana. L’any vinent tindrà lloc a Lisboa. Ens hi veurem?