L'esperanto és la llengua auxiliar internacional construïda més parlada del món. El nom deriva de Doktoro Esperanto, el pseudònim amb el qual L. L. Zamenhofva publicar el seu primer llibre on detallava l'esperanto, l'Unua Libro, el 1887. El mot esperanto significa aproximadament "esperançat", "el qui té esperança", en la mateixa llengua. L'objectiu de Zamenhof era crear una llengua fàcil i flexible que pogués servir com una segona llengua universal per tal de fomentar la pau i l'enteniment internacional.
L'esperanto ha estat emprat de manera continuada durant més d'un segle per una comunitat estimada d'entre 100.000 i 2.000.000 de parlants, repartits per gairebé tots els països, entre els quals hi ha aproximadament un centenar de natius. Tanmateix, cap país no l'ha adoptat mai de manera oficial.
Avui l'esperanto és utilitzat en una àmplia gamma d'activitats, com ara viatges, correspondència, intercanvis culturals, congressos, literatura, informàtica, aprenentatge d'altres llengües o en programes de ràdio. Internet permet els usuaris de l'esperanto posar-se en contacte molt més fàcilment que abans i facilita l'aprenentatge a les persones que s'hi interessen. Els sistemes educatius d'alguns estats ofereixen cursos optatius d'esperanto i a l'Acadèmia Internacional de les Ciències de San Marino l'esperanto és l'idioma d'instrucció.
"Multe paroli kaj multe diri ne estas la samo"
(Sofoklo)
Proverbi de Sòfocles en esperanto que significa "Parlar molt i dir molt no és el mateix"
(Text extret de Vikipèdia)