Associació Catalana d'Esperanto


Notícies

Inici > Actualitat > Notícies > La biblioteca de Castelldefels recuperarà el nom de Ramon Fernàndez (...)

La biblioteca de Castelldefels recuperarà el nom de Ramon Fernàndez Jurado

Comparteix

Durant el proper Ple de l’Ajuntament de Castelldefels del 23 de juliol es votarà el canvi de nom de la Biblioteca Central de Castelldefels, que es tornarà a dir Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado, segons informa Castelldefels al Día.
 
La biblioteca, inaugurada per Sant Jordi del 2012, portava el nom del professor, poeta, activista obrer, polític socialista i esperantista castelldefelenc. Tanmateix, l’anterior consistori, del Partit Popular, va aprofirat el canvi d’ubicació de la biblioteca per canviar-li el nom pel de Biblioteca Central, la qual cosa va aixecar moltes protestes, a les quals l’Associació Catalana d’Esperanto s’hi va afegir.
 
L’actual Biblioteca, dissenyada per l’arquitecte Josep Muxart, va suposar una inversió 6 milions d’euros per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de 800.000 per part de l’Ajuntament de Castelldefels per moblar-la i dotar-la de fons bibliogràfic i tecnològic. Disposa d’una superfície útil de 4.021 m2, pels 900 m2 que tenia l’antiga Biblioteca Ramon Fernández Jurado situada a Can Roca.
 
Ramon Fernández Jurado
 
Va arribar amb la seva família a Barcelona el 1918. Vivia a la vila de Gràcia i la seva família era amiga de la de El Pescaílla.Va treballar com a ebenista i des de 1929 va militar sindicalment, primer a la CNT i després a la UGT. El 1930 s’afilià també al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i més tard es va fer del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), alhora que formava part de la Joventut Comunista Ibèrica (JCI). Com a membre de l’Aliança Obrera participà en els fets del sis d’octubre de 1934. El 1935, mentre feia el servei militar, va ingressar a la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA), i fou empresonat per les autoritats.
 
Quan es produí el cop d’estat de 18 de juliol de 1936 va participar en els combats a la ciutat de Barcelona i poc després va marxar al Front d’Aragó com a cap de centúria de la columna Joaquim Maurín del POUM, arribant a comandant de l’Exèrcit de la República. El 1937 va conèixer a Barcelona l’escriptor George Orwell. El maig de 1938 fou ferit i fet presoner per les tropes franquistes. Passà per diverses presons fins que finalment fou jutjat i condemnat a 30 anys de presó. El 1942 fou alliberat i continuà la seva activitat clandestina en el POUM, però la implacable persecució judicial el van dur a exiliar-se el 1948 a França. El 1949 va marxar cap a Xile, d’on no va tornar fins al 1964. El maig de 1969 va guanyar el premi “Flor de Nieve” a la VI Fiesta de la Poesía de la ciutat d’Osca, celebrada al Teatre Olimpia amb l’obra “Flor de Nieve” i presentada amb el pseudònim Guara.
 
En tornar a Catalunya es va establir al barri de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat), però això no li va impedir participar en les activitats del barri de Gràcia. També es va vincular en les activitats de l’Associació de Veïns de Bellvitge, el grup esperantista Paco kaj Amo i els Amics del Sol. Durant els anys 1970 participà en l’Assemblea de Catalunya, i juntament amb els antics poumistes com Enric Adroher i Pascual i Manel Alberich ingressà al PSC-Congrés, que posteriorment s’integrà en el PSC-PSOE. A le seleccions municipals de 1983 fou escollit regidor de Castelldefels i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat. Molt malalt d’un càncer gàstric, no pogué prendre’n possessió i va morir poc després. La biblioteca pública municipal de Castelldefels va portar el seu nom de 1986 a 2012. En l’actualitat, hi ha una campanya del col·lectiu RFJ de la societat civil local per de tal retornar el nom de Ramón Fernández Jurado a la biblioteca municipal. Per visibilitzar aquesta campanya, el 2014 es va convocar el concurs literari Ramón Fernández Jurado, que va atorgar premis a narracions i poemes en català, castellà i esperanto.
 
Esperantista
 
Ramón Fernández Jurado va ser un important promotor de la llengua auxiliar internacional esperanto. El 1931 es va inscriure a la societat esperantista Paco kaj Amo de Gràcia. Poc després, va començar a donar clases d’aquesta llengua a les cooperatives de Gràcia, i ho va fer també a la presó, a Xile –on va ser delegat de la Federació Internacional Esperantista-, a Bellvitge i a Castelldefels. Allà va impulsar la creació de l’Associació Esperantista de Castelldefels. Al morir, va llegar el seu arxiu personal a la Biblioteca-Arxiu Petro Nuez de l’Associació Catalana d’Esperanto, a Sabadell, que honora la memòria de Pere Nuez Pérez.

-* Foto: Asamblea del pueblo de Castelldefels