Associació Catalana d'Esperanto


Notícies

Inici > Actualitat > Notícies > Primer Tractat internacional de Comerç d’Armes

Primer Tractat internacional de Comerç d’Armes

Han començat aquesta setmana a Nova York les negociacions per fer un tractat que reguli el comerç d’armes

Comparteix

Aquesta setmana ha començat a Nova York la conferència diplomàtica pel primer Tractat internacional de Comerç d’Armes. En les negociacions hi són presents els 193 estats membres de l’ONU, nombroses organitzacions de la societat civil, agrupades a la campanya Armes sota Control i també centres de recerca i acció per la pau, com l’Institut Català Internacional per la Pau.

La iniciativa d’elaborar un tractat per a la regulació de les importacions, exportacions i altres transferència d’armes la va forjar un grup de premiats amb el Nobel de la Pau als anys 90 del segle passat. El 2009, l’Assemblea General de l’ONU va establir un calendari de negociacions i va fixar una conferència internacional per a la seva signatura, que se celebra aquest juliol.

L’objectiu és establir normes mundials per a un comerç d’armes responsable. No prohibirà cap tipus d’arma, sinó que regularà les seves transferències, per tal d’evitar que arribin a països que les puguin fer servir per a la repressió interna o per a agressions a altres estats. D’aquesta manera, ha de contribuir a promoure la pau i la seguretat internacionals, el desenvolupament socioeconòmic i el respecte als drets humans.

Serà un tractat que englobarà totes les armes convencionals: les petites i lleugeres, responsables de la major part de la violència armada que es produeix cada dia al món; i les pesades, com avions o tancs, que mouen molts diners i que són les que té en compte l’anuari del SIPRI per elaborar les llistes de principals productors, exportadors i importadors d’armes.

Les negociacions es preveuen complicades, donat que el sistema de Nacions Unides permet als estats més escèptics fer servir recursos burocràtics per tal d’alentir el procés. Així, la delegació d’Egipte va demanar a la primera sessió l’estatus d’estat per a Palestina, fet que va propiciar el rebuig d’Israel, Estats Units i Canadà, endarrerint així l’inici dels debats per trobar una solució de consens en aquest punt.