La Espero

«La espero» (L’Esperança) és l’himne oficial de la comunitat esperantista mundial o Esperantujo. Es tracta d’un poema escrit pel mateix L.L. Zamenhof, amb música de Felicién Menu de Menil.

Un nou sentiment ha arribat al món,
Travessa el món una veu potent;
Amb les ales d’un vent lleuger
voli ara d’un indret a l’altre.
No l’espassa assedegada de sang
Sinó la familia humana atreu:
Al món sempre guerrejant
Li promet armonia santa.

Sota el signe sant de l’esperança
Pacífics guerrers s’ajunten,
I ràpid creix el moviment
Pel treball esperançat.
Forts s’alcen murs centenaris
Entre els pobles enfrontats;
Però s’ensorraran les barreres obstinades,
Pel sant amor esmicolades.

Sent neutrals sobre la llengua,
Comprenent els uns als altres,
Els pobles faran en acord
un gran col·lectiu familiar.
Els nostres col·legues diligents
No es cansaran del treball pacient,
Fins que de la humanitat el bell somni
Pel benestar etern efectiu serà.

Lletra: L. L. Zamenhof
Música: F. de Ménil

(Traducció al català d’en Ramon Perera)