El portaveu de política lingüística del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Bieito Lobeira, va presentar al parlament de Galícia, el passat dilluns 20 a’agost, una proposició demanant al govern gallec d’adoptar les mesures necessàries per tal de sol·licitar l’admissió de Galícia a la Comunitat dels Països de Llengua Portuguesa (CPLP).
En la presentació de l’iniciativa, el parlamentari va assegurar que si aquesta adhesió es produís, “Galícia tindrà una oportunitat de sortir de la crisi econòmica” gràcies als tractats i acords en diversos sectors i gràcies a la participació a les conferències dels caps d’Estat, de governs i de consells dels ministres.
“240 milions parlen gallec”
El parlamentari va insistir sobre la necessitat de formalitzar aquesta reivindicació al Parlament de Galícia per raons de caràcter “econòmic, social i comercial”.
“Considerem que es desaprofita les enormes potencialitats qu’aquesta realitat lingüística obre a Galícia” amb tots els països lusofòns, sobretot amb un país emergent com Brasil.
Pel diputat, la llengua galaicoportuguesa, a més de ser un element de comunicació intern, ho és també a nivell internacional, “240 milions de persones parlen el gallec, és llengua oficial a molts estats i juga un paper predominant en diferents estructures i estats”.
Representants del govern gallec es fan traduir de l’espanyol al portuguès
El parlamentari del BNG va criticar dos representants del Govern gallec —Alberto Núñez Feijóo, president del Govern autonòmic, i Alfonso Rueda, regidor de la presidència— perquè havien mostrat l’“actitud desnaturalitzada i madriditzada” del Partit Popular de Galícia: en un recent viatge al nord de Portugal, Rueda va fer servir un intèrpret per ser traduït de l’espanyol al portuguès; o va fer també Núñez Feijóo a Brasil; aquest “semblava més aviat un enviat de la Diputació de Múrcia que no pas el president d’un país amb la mateixa llengua que la que es parla a Brasil”, el va afegir Lobeira.
Font: Jornalet