Fracassen les negociacions a l’ONU per aprovar un tractat que reguli el comerç mundial d’armes

Aquest mes de juliol de 2012 ha tingut lloc a Nova York la negociació final del primer Tractat internacional de Comerç d’Armes (TCA), que ha acabat sense acord.

En un marc on les decisions s’havien de prendre per unanimitat, els Estats Units d’Amèrica, principal productor i exportador d’armes, va fer servir el poder de veto per imposar els seus interessos. Al bloqueig dels Estats Units s’hi van anar afegint altres estats. I la Conferència Diplomàtica va finalitzar sense haver arribat al consens.

Això no vol dir que el procés hagi finalitzat. Com a nota positiva, 90 estats van presentar una declaració on afirmen estar decebuts pel resultat de les negociacions, però encoratjats per seguir treballant per regular el comerç d’armes. Entre ells, els europeus, els africans, els llatinoamericans i els del Carib. També el secretari general de l’ONU Ban Ki-moon lamenta el resultat, però vol que el procés segueixi endavant.

Una opció passa per aprovar el text a la tardor a l’Assemblea General de les Nacions Unides, on les regles del joc són molt més favorables als acords, donat que les decisions es prenen per majoria. Però no és la única. Els processos d’Oslo de les mines antipersona i d’Ottawa de les municions de dispersió van mostrar que es podien aconseguir tractats internacionals de desarmament fora de les Nacions Unides. Cal recordar que els dos casos van tenir lloc com a conseqüència de la paràlisi dels fòrums tradicionals de negociació, dominats per la regla del consens.

Esperem que aquest procés hagi contribuït a estigmatitzar el comerç d’armes irresponsable. A partir d’ara els governs hauran d’explicar molt bé quines armes venen, a qui les venen i per què.