La situació política a Catalunya de l’any 1932 vista des de Txèquia

Cercant documents sobre el moviment esperantista txec d’entreguerres, Miroslav Malovec va trobar, en un centre esperantista de Txèquia, un exemplar de Kataluna Antologio (recull antològic de literatura catalana en esperanto) en el qual hi havia un retall d’un diari txec de 1932 que parlava sobre l’Estatut de Núria. L’article donava una visió molt clara de la situació política de Catalunya de l’època, que podria ser ben bé actual.

Miroslav Malovec ens envia el retall traduït a l’esperanto, i Guillem Sevilla us n’ofereix la traducció al català:

Estatut català aprovat



Catalunya, una regió especial, no un Estat.



Dues llengües oficials i dos sistemes educatius

Havas-

Madrid, 9 de setembre de 1932




El Parlament (espanyol) ha votat avui al matí el darrer article de l’Estatut català que ha estat discutint-se durant quatre mesos, des de començaments de maig. El debat entorn de l’Estatut ha estat sovint enfervorit i fa dos mesos que hi ha manifestacions tumultuoses de signe anticatalà a moltes ciutats, especialment a Madrid. Finalment, a la votació s’hi han sumat els radicals espanyols (liderats per Lerroux) que durant els debats s’han abstingut de votar o s’han oposat a l’Estatut, amb l’objectiu de mostrar unitat republicana pel que fa a la qüestió catalana.



L’Estatut votat es diferencia notablement de la proposta del Govern (espanyol) i de la proposta dels catalans. Catalunya hi és reconeguda com a regió especial, però no com a Estat especial. Hom hi reconeix a la llengua catalana l’estatus de llengua oficial dins el territori català, però només en paral·lel amb la llengua castellana. Els documents oficials hauran de ser redactats en ambdues llengües i, en conseqüència, hi persisteixen dues nacionalitats, la catalana i l’espanyola.



La Generalitat, el més alt òrgan administratiu català, posseirà competències quant a l’administració local, tribunals i ordre públic (accidents locals, gestió vial, ferrocarrils locals, etc.). La Generalitat, així mateix, fundarà escoles purament catalanes, però l’Estat espanyol tindrà dret a fundar-ne de purament espanyoles sobre territori català. El finançament econòmic de la Generalitat serà revisat cada cinc anys per l’Estat espanyol. Aquest Estatut podrà ésser sotmès a modificacions tant per iniciativa catalana com per iniciativa del govern espanyol.



Els parlamentaris catalans han mostrat una satisfacció relativa pel fet que la qüestió pendent ha estat finalment solucionada, si bé no es mostren satisfets per l’acord quant a la qüestió escolar. El 20 de setembre el primer ministre Azaña visitarà Barcelona i es rumoreja que els catalans el rebran solemnement.