Sobre algunes qüestions d’interlingüística: entrevista amb André Martinet

En aquesta entrevista, feta el 1987 i publicada per la prestigiosa revista Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommunikationsforschung, André Martinet subratlla la importància que l’estudi de les llengües planificades va tenir per al desenvolupament del seu pensament sobre la lingüística. Una llengua planificada, en la seva opinió, té molt poques possibilitats d’assolir el reconeixement internacional enfront de l’anglès mentre la situació mundial actual no canviï. Malgrat tot, l’esperanto té dret a reivindicar-se, si considerem que clarament funciona i es pot utilitzar des d’un punt de vista pràctic. La idea d’una llengua creada per a facilitar la comunicació internacional és un ideal democràtic.

La desafecció de certs lingüistes envers l’esperanto pel fet de ser una llengua “artificial” no està fonamentada, ja que la creació de llengües és un fenomen estès (entre d’altres tindríem l’hebreu, el gaèlic, l’estonià i fins i tot el francès). En general, Martinet desenvolupa la seva col·laboració amb la International Auxiliary Language Association i aclareix alguns temes de fons que més endavant varen dur a la creació de la interlingua d’Alexander Gode l’any 1952.

André Martinet (1908-1999) deixeble de l’indoeuropeista Antoine Meillet i molt influenciat per l’escola lingüística de Praga, fou un dels introductors a França de l’estructuralisme de Ferdinand de Saussure i un dels grans lingüistes del segle xx. Entrà en contacte amb la International Auxiliary Language Association de la mà d’Otto Jespersen i en va ser durant els anys quaranta el director lingüístic, càrrec prèviament ocupat per Edward Sapir.