Associació Catalana d'Esperanto


Notícies

Inici > Actualitat > Notícies > 100è Congrés Mundial, Lille 2015

100è Congrés Mundial, Lille 2015

Comparteix

Els signants d’aquest informe confessem que no hem participat abans a cap dels anteriors 99 Congressos Mundials (UK, per les sigles en esperanto) i, per tant, no podem valorar si allò que ha tingut lloc a Lille ha estat, en general, millor o pitjor que en altres congressos. Sí que hem estat a altres trobades, però allà ens havíem reunit amb 100 o com a màxim 250 persones. A Lille hi van participar més de 2600 (entre ells 15 catalans) de 83 estats. Un altre nivell. Ens va sorprendre que durant tota la setmana ens trobàvem esperantistes coneguts i desconeguts als bars, als restaurants i a qualsevol carrer o plaça de la ciutat.

Movada Foiro Probablement un dels moments que més agraden en aquests congressos és la fira d’entitats. A Lille, més de 120 parades van mostrar la diversitat del moviment esperantista. Associacions especialitzades, nacionals, religioses… cadascuna podia presentar les seves publicacions, les seves trobades i respondre a les preguntes del públic. A més, això tenia lloc abans de la inauguració oficial, de manera que per a molta gent era la primera vegada que es trobaven amb vells amics, però també que podien conèixer personalment a amics virtuals o fins i tot escriptors, etc. Com és habitual, l’Associació Catalana d’Esperanto va tenir la seva pròpia parada per informar sobre les seves activitats i, en concret, sobre el proper congrés de Mataró.

Solena Inaŭguro La inauguració oficial va ser interessant i emotiva. Es tractava de cel·lebrar el centenari d’aquest tipus de congressos. A més, Lille es troba a prop de Boulogne-sur-Mer, on el 1905 va tenir lloc el primer UK. Més enllà de les seccions tradicionals d’aquests actes, com les salutacions dels representants dels països participants, va sobresortir el discurs inaugural del president de l’Associació Mundial d’Esperanto (UEA, per les sigles en esperanto) Mark Fettes, qui de forma magistral va intercalar el famós discurs de Zamenhof a la inauguració del primer congrés amb el seu propi. També van ser molt impactants les paraules de L.C. Zaleski-Zamenhof, el nét del doctor Zamenhof, qui emocionat va traspassar per a futures ocasions la representació de la família a les seves dues filles.

Internacia Kongresa Universitato El rector de la 68a Universitat Internacional va ser el fisíc teòric dano-francés Jesper Jacobsen. Els professors van parlar de temes ben diversos, com la teoria de la relativitat (Amri Wandel), la cosmologia budista (Bill M. Mak), la llengua proto-hindoeuropea (Cyril Brosch) o els problemes ètics de la intel·ligència artificial (Federico Gobbo). En total, deu conferències prou interessants a les que hem d’afegir altres nou del cafè científic o Scienca Kafejo (amb professors com Davide Astori, Probal Dasgupta o Stefano Keller), les quals van ser escollides entre les diferents propostes rebudes per participar a la IKU.

Kongresa temo Llengües, arts i valors al diàleg entre cultures era el tema del congrés. A l’hora de presentar aquesta perspectiva intercultural va influir-hi que el trio de coordinadors fos de tres continents diferents: L’alemanya Elisabeth Schwarzer, el brasiler Paulo Sérgio Viana i el japonès Usui Hiroyuki. Entre els experts que van participar a les diferents sessions podem mencionar a Probal Dasgupta, A. Giridhar Rao i Ilona Koutny. També en aquest context diversos esperantistes natius van tenir l’ocasió de parlar de les seves experiències, tant en el món de l’esperanto com fora d’ell.

Esperantologia Konferenco Enguany el seminari sobre esperantologia tenia dos objectius: una mirada cap enrere (dels darrers 40 anys) i una altra cap endavant (cap al futur). Les sesions van tractar diversos temes de la investigació científica sobre l’esperanto i la interlingüística en general. Entre els participants, van destacar Detlev Blanke i Humphrey Tonkin pel que fa a la valoració del que s’ha fet fins ara, i Federico Gobbo sobre els reptes actuals i futurs. Seguint una proposta de l’organitzador del seminari, Orlando Raola, s’hi va afegir una nova manera de presentar els resultats de les recerques sobre esperantologia: una exposició de pòsters. Així, els autors van penjar pòsters sobre les seves investigacions en una sala propera, essent-hi al costat per interactuar amb el públic.

Aliaj prelegoj En un esdeveniment tan gran és materialment impossible assistir a totes les conferències. Tot i això, la nostra experiència va ser que tenien prou nivell. Entre les més interessants, hem de destacar L’Art de Parlar en Públic, que va fer Humphrey Tonkin, qui de forma brillant va explicar als assistents els secrets dels millors oradors, com Ivo Lapenna o ell mateix. També ens va agradar el debat sobre la prosa en esperanto que va tenir lloc entre István Ertl (moderador), Anja Christina Stecay (experta en literatura en esperanto) i la participació d’escriptors com Nicola Ruggiero, Anna Löwenstein i Gerrit Berveling. D’altra banda, Dennis Keefe va parlar sobre el màrqueting aplicat a l’esperanto. Sembla ser que els nostres cervells no reaccionen de la mateixa manera davant les idees noves. Davant això i tenint en compte que la llengua internacional és una idea nova per a molta gent, els esperantistes s’haurien de centrar en un grup concret de la societat, que no és massa nombrós, però sí prou obert per comprendre la nova idea. Segons aquesta teoria, els altres grups de la societat, poc a poc, seguiran als primers valents. Com a mínim, això és el que passa en altres sectors del màrqueting quan apareixen nous productes.

Muziko La música va ser un ingredient important del congrés. Els organitzadors van fer possible una gran quantitat de bons concerts, com els de JoMo, Asorti, Kajto, Getch Gaëtano, Kapriol’ i el pianista clàssic Andrei Korobejnikov, gran especialista en peces romàntiques. Més negativament hem de valorar l’acústica d’un dels escenaris centrals, on van tenir lloc alguns concerts. Això va dificultar que es pogués escoltar bé els músics, tot i la incansable i molt professional tasca de Floréal Martorell. D’altra banda, a la Internacia Arta Vespero els germans Slezák d’Hongria van tenir molt d’èxit tocant diverses peces de jazz i, de fet, es van emportar el primer premi.

Bulonjo-ĉe-maro Aquest congrés d’aniversari va tenir lloc a Lille, perquè no hi havia un lloc prou gran a Boulogne-sur-Mer. Ara bé, no podia ser que no hi hagués una visita, o millor dit, una peregrinació, a aquesta ciutat. A l’excursió, doncs, vam ser al mateix teatre on Zamenhof per primera vegada va parlar públicament en esperanto fent servir paraules inoblidables, com “hem de ser conscients de la importància del dia d’avui, doncs avui entre les hospitalàries parets de Boulogne-sur-Mer no es reuneixen francesos amb anglesos, ni russos amb polonesos, sinó persones amb persones”. Brian Moon va llegir tot el discurs de Zamenhof en un ambient màgic i emotiu. Potser hagués estat bé la projecció de fotos d’aquell primer congrés per poder ‘viatjar’ millor a aquell moment. Després, centenars d’esperantistes vam caminar conjuntament fins a l’estació, on Zamenhof va arribar l’any 1905. En aquesta plaça, que porta el nom del creador de l’esperanto, l’alcalde va descobrir solemnement una nova placa. Després, els participants van ser acceptats a l’ajuntament en un dia on excepcionalment hi onejava només la bandera verda, i allà l’alcalde va anunciar la creació del nou centre cultural Vilao Esperanto.

Aliaj programeroj Durant la intensa setmana també hi va haver altres activitats, com els cursos de llengua (d’esperanto i de francès), els exàmens oficials d’esperanto KER, la divertida i exitosa subhasta, el concurs d’oratòria per joves talents, un ‘dia de l’aprenentatge’ molt ric i divers, un programa especial per als joves, el ja tradicional partit de futbol (aquest cop contra un equip del Sàhara Occidental), etc.

Solena Fermo Inevitablement llarg, però alhora acte solemne ben interessant, on els organitzadors del congrés va resumir els resultats de la trobada, van agraïr la feina dels nombrosos voluntaris, van retre homenatge al Director General d’UEA Osmo Buller davant la seva pròxima jubilació, van anunciar el nom de la seva substituta, Veronika Poór, i van donar la benvinguda als responsables del proper Congrés Mundial a Nitra (Eslovàquia). Tant l’ambaixador eslovac a Bèlgica com l’alcalde de la ciutat de Nitra van parlar amb un bon nivell d’esperanto abans de donar la paraula a Peter Baláž, president de la Loka Komitato de la 101a UK, qui semblava bastant nerviós. Ens va estranyar, perquè el coneixem i sabem que és expert en aquest tipus d’ocasions solemnes. Però aviat es va descobrir la raó dels seus nervis. Aquest valent, després d’agrair la feina de la seva companya Dorota Rodzianko, es va agenollar i de forma inesperada, amb anell a la mà i davant de tots els assistents, va demanar-li si es volia casar amb ell. Sortosament, la bella futura senyora Baláž va respondre afirmativament, amb grans aplaudiments per part dels sorpresos assistents al congrés, incloent-hi els voluntaris, organitzadors i membres de la junta d’UEA. Us podeu imaginar un millor final per al congrés?