Associació Catalana d'Esperanto


Notícies

Inici > Actualitat > Notícies > Una educació alternativa i una llengua alternativa s’adiuen perfectament

Una educació alternativa i una llengua alternativa s’adiuen perfectament

Entrevista amb Shin Eun-Sook (Ana Sonĝanta)

Comparteix

Shin Eun-Sook, en esperanto Ana Sonĝanta, és professora en una escola superior d’ensenyament alternatiu al Corea del Sud.

Fa temps que vaig conèixer la sudcoreana Ana, gràcies a l’Skype, mitjançant el qual conec altres esperantistes d’altres continents. Ella va visitar Barcelona l’any 2012 acompanyada de cinc altres mestres d’escoles alternatives.

Actualment l’Ana treballa molt al moviment esperantista. Cada estiu viatja, fent servir l’ esperanto, amb els seus alumnes sudcoreans a França, Alemanya i Eslovàquia. Enguany, a la tardor, va pasar dos mesos a França, sobretot a Bourg-en-Bresse, on hi ha un grup esperantista important.

Perquè vas començar a aprendre esperanto?

L’any 2006 jo treballava a una escola de primària, anomenada “Ondd” com a professora principal. La nostra escola era un xic especial i aquesta mena d’escoles s’anomenaven alternatives. Feia temps que discutíem sobre si l’ensenyament de l’anglès és adient per als nens o no. Finalment vàrem decidir d’establir l’esperanto com a matèria d’estudi per que la nostra canalla trobi un mitjà de comunicació neutral i de pau. Vaig aprendre l’esperanto per ensenyar-lo als nens de la meva escola.

Així doncs, s’ensenya l’esperanto a les escoles alternatives de Corea del Sud?

A Corea hi ha més de 200 escoles alternatives. Allà hi cerquen una llengua internacional per ensenyar considerant les alternatives a l’anglès, al xinès o al francès. La meva escola anterior va ser la primera on es van impartir clases d’esperanto. I actualment ja són 7 les escoles alternatives que ensenyen esperanto. El meu objectiu és que totes les escoles alternatives l’ensenyin. Perquè una educació alternativa i una llengua alternativa s’adiuen perfectament.

Pots explicar-nos breument en què consisteix la pedagogia de les escoles alternatives coreanes?

Corea és un país petit. Com ja saps, a Corea els estudiants estan molt pressionats per ingressar en una bona universitat. No tenen temps per meditar quin és el seu somni. Se succeeixen els exàmens per avaluar-los. El principi de l’escola alternativa és, que cada nen té els seus propis talents i els mestres l’han d’ajudar per fer que durant l’estudi el nen es decobreixi a si mateix. Així doncs, a una escola alternativa els nens són el principal objecte de l’aprenentatge. I els adults són només uns ajudants.

Trobes que l’esperanto és massa “europeu” pels asiàtics com tu?

Sí! Abans quan estudiava francès, creia, que l’esperanto era igual. Aprendre l’esperanto és molt més fàcil en comparació a altres llengües. Ara tinc una altra opinió: que l’esperanto és una llengua internacional primer per europeus. Sincerament s’assembla massa a les llengües europees. Però entenc , que des del punt de vista de Zamenhof tot el món volia dir Europa.

Han tingut èxit les classes d’esperanto? Què us mou a aprendre la llengua internacional?

Al meu parer la nostra iniciativa de posar la llavor de l’esperanto a les escoles alternatives ha estat un èxit. L’escola alternativa pensa molt sobre la llibertat, la pau, la comunitat. Penso que l’esperanto també inclou aquestes idees. Pels alumnes de les escoles alternatives comprendre la idea de l’esperanto no tindria cap problema, si sapiguessin, que l’esperanto encara és viu.

Jo ensenyo l’esperanto no només als meus alumnes a l’escola, sinó també a mestres d’altres escoles per què ells mateixos , quan el dominin, l’ensenyin a les seves escoles. Si bé estem just a les beceroles de la relació entre l’esperanto i les escoles alternatives coreanes, les expectatives són esperançadores.

En ambients esperantistes et fas anomenar Ana Sonĝanta (Anna Somiadora). De fet el somni és la vostra filosofia, oi?

Hom diu que l’actual generació no té somnis. La societat està inquieta i manca la feina. Per trobar una feina o per accedir a la universitat els joves deixen de banda els seus somnis. Una paraula important a una escola alternativa és “somni”. Qui té un somni té esperança. Per això em dic Sonĝanta al món esperantista, on agrada tenir um somni i realitzar-lo.

Què hauríem d’aprendre els europeus de les cultures coreanes i viceversa?

Al meu parer, primer caldria entendre el fet, que totes les cultures són importants i autèntiques. No n’hi ha de més belles o de millors. Per comprendre cultures d’altres països caldria fer un apropament sense prejudicis. En aquest sentit, l’esperanto és una eina meravellosa per contactar pacíficament amb altres cultures.

Quin és el resultat dels teus freqüents viatges a l’estranger amb els teus alumnes?

Hom pot ensenyar l’esperanto a l’aula. Tanmateix, penso que això és només la meitat de la lliçó. Fins i tot gosaria dir que fóra millor una trobada amb esperantistes estrangers per xerrar amb ells a aprendre a classe amb els llibres de text. L’esperanto és una llengua internacional i cal trobar-se amb persones d’altres països i cultures. Durant el viatge els alumnes automàticament s’adonen de què és el món esperantista. I d’aquesta manera tenen un motiu per seguir aprenent la llengua, no només de mi, sinó també mitjançant la relació amb altres esperantistes. Gràcies al viatge poden assolir el seu horitzó i descobrir un nou món.