Esperanto, plurilingüisme i moviments socials en el llarg segle XX

El 1887 es publica la primera gramàtica de l’esperanto. Ens trobem al principi del llarg segle XX (1870-2010). És un període convuls, en què els partidaris de l’esperanto viuen moments d’expansió, però també de guerres i persecucions. A Catalunya la nova llengua arrela amb força, d’una banda, vinculada a moviments catalanistes i, de l’altra, a diverses expressions del moviment obrer  (particularment l’anarquisme), alternant-se episodis de cooperació i conflicte entre els diferents corrents de l’esperantisme.

Pel que fa al vessant transnacional, l’esperanto sorgeix en un moment en què no existeix cap idioma que pugui fer el paper de llengua franca; i participa, per tant, de la batalla lingüística per esdevenir la segona llengua de la humanitat. Si en un primer moment el francès era la llengua dominant (sobretot a la diplomàcia), des del final de la Guerra Freda, l’anglès va adquirint una preponderància incontestable.

En aquest context, els participants analitzaran el paper de l’esperanto tant des d’un enfocament de justícia lingüística com en el marc d’altres lluites socials i polítiques, i també l’estat actual de la comunitat esperantista i les perspectives de futur.

La xerrada es durà a terme a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme 47, Barcelona). Per assistir a l’acte cal inscripció prèvia abans del dia 26 de febrer.

Inscriure’s a les jornades