Andreu Nin, l’esperanto i Vilafranca del Penedès

La conferència «Andreu Nin, l’esperanto, i Vilafranca del Penedès» es va celebrar el 3 de maig de 2024 a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès. El ponent va ser l’investigador Ernest Benito, que va comptar amb la participació de Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i Mònica Medina, directora de la biblioteca, que va fer les presentacions. Van assistir-hi unes 25 persones.

Benito va iniciar la seva exposició amb elogis cap a Nin, tot destacant-ne la polivalència i competència en múltiples àmbits. Va fer especial èmfasi en la necessitat de desmuntar algunes falsedats que han rodejat la figura de Nin al llarg dels anys, particularment alguns escrits tendenciosos de Josep Pla. La presentació va posar llum a una figura que, malgrat la seva importància històrica, ha quedat a l’ombra en comparació amb altres personalitats vendrellenques, com ara, Pau Casals o Àngel Guimerà.

Durant la sessió, es va posar en relleu la importància de revisitar i revalorar la figura d’Andreu Nin com a penedesenc i es va destacar la seva versatilitat en molts àmbits. La faceta literària d’Andreu Nin va ser exposada amb detall, tot subratllant les seves contribucions com a periodista, cronista, crític d’art i música, autor d’articles polítics, traductor, etc. La seva signatura sota diversos pseudònims (AN, Babilemulo, MiDo…) reflecteix aquesta diversitat d’interessos i capacitat d’adaptació en diferents temàtiques. També es va destacar la seva participació activa en moviments com l’esperanto i la maçoneria.

Nin, enamorat de les llengües, va destacar com un pioner en l’aplicació de les normes de Pompeu Fabra, tot conferint un toc distintiu als seus escrits. La seva meticulositat en l’ús de la llengua no només reflectia un compromís amb la seva pròpia identitat, sinó que també era una marca identificativa en els seus textos. A més, va fer de la ironia una eina omnipresent en la seva escriptura utilitzant-la de manera astuta per criticar i satiritzar situacions, personatges o ideologies.

El context personal i familiar de Nin va ser igualment explorat pel conferenciant amb detalls sobre la seva formació, influències i relacions. La seva experiència durant la Setmana Tràgica i la seva participació en el congrés esperantista de Barcelona de 1909 van constituir dos moments decisius en la seva vida, marcada des de ben jove per una progressiva implicació en esdeveniments polítics i socials.

La seva fugida a Egipte, envoltada de secretisme, i la seva llarga estada a Rússia i el seu contacte amb figures com Lenin o Trotsky, així com la seva posterior oposició a Stalin, van ser aspectes que van ser ressaltats. També es va parlar del seu paper com a conseller de la Generalitat durant la Guerra Civil, especialment en la seva gestió de 45 permutes de condemnes de mort.

La conferència va oferir, a més, una visió sobre la comunitat esperantista a Vilafranca del Penedès i es va parlar de figures com Aureli Robreño i Amadeu Martorell, amb qui Nin va mantenir una relació molt estreta. Les seves cartes en esperanto i les seves interaccions són testimoni del seu compromís amb la Llengua Internacional.

El ponent va compartir, a més, diverses anècdotes, entre elles la de l’anomenat Cas Ciklari. Ciklari era un poeta georgià que va participar al congrés de Barcelona de 1909 i que només parlava rus i esperanto. Després del congrés, Ciklari tenia previst anar a Madrid, però durant el viatge en tren, li van robar l’equipatge, quedant-se sense bitllet, motiu pel quan va ser arrestat. Aleshores, la policia va requerir la intervenció d’Andreu Nin i Amadeu Martorell com a intèrprets d’esperanto per a interrogar-lo. Benito també va ressaltar, com a fet anecdòtic, l’oposició radical de Nin al Modernisme català, una postura que Nin va reflectir en les seves cròniques i comentaris sobre obres i artistes d’aquest moviment, com ara el monument vilafranquí dedicat a Milà i Fontanals.

Finalment, es va abordar la relació entre Andreu Nin i Salvador Seguí, tot destacant l’únic míting conjunt que van realitzar i que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès. Segons Benito, durant la seva estada a Rússia, Nin va escriure una carta a Seguí advertint-lo sobre una conspiració per matar-lo i instant-lo a fugir cap a Rússia. Tràgicament, la carta va arribar 15 dies tard per problemes en el servei postal, dos dies després de l’assassinat de Seguí.

Benito ha dedicat la seva vida a estudiar i investigar Andreu Nin. En aquest sentit, la conferència va oferir una visió exhaustiva de la vida i l’obra d’aquesta prominent figura vendrellenca, va abordar detalls fins ara poc coneguts i va subratllar la seva influència i rellevància en diversos àmbits de la societat i la cultura. Segons Benito, aquesta xerrada marca el principi d’un projecte més ambiciós: la publicació d’un llibre dedicat a la figura d’Andreu Nin i la seva relació amb Vilafranca del Penedès.