Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural i pres polític, és un simpatitzant de l’esperanto. En privat, el Jordi fa servir l’expressió NK, “ene ka”, per referir-se a Catalunya, que ja s’ha incorporat com un eufemisme en la conversa habitual entre familiars i amics íntims. Amb el permís de la seva excompanya, publiquem aquí un text privat escrit per el Jordi en què explica l’origen d’aquesta expressió i el que significa per a ell.
NK
NK no és ni la terra promesa, ni el paradís; NK és un tot si tu ho vols, o una Ítaca. NK és allò que cadascú vulgui i no és res, només té sentit si a darrera hi ha les persones; NK ve de l’Esperanto Nova Katalunio, però cadascú hi pot posar les lletres que més li plaguin, o el país que més estimi, els de ciències que hi posin xifres i els artistes algun símbol, NK vol construir un món més just, no és ni cristianisme, ni budisme, ni hinduisme, ni islamisme, ni prové de la Teoria de l’alliberament, tampoc és socialisme i detesta el consumisme, fuig de les revoltes dictatorials , però creu amb els revoltats, NK beu de totes les fonts, però no segueix cap dogma, l’home deixa de ser un llop per l’home i esmerça el millor dels seus esforços a cultivar la seva ment i el plaer del seu cos, essent així pot valorar el veritable sentit de la vida i cada dia pren nota d’allò que aprèn i dels moments que ha estat realment feliç, el més ric és qui és més feliç i el més pobre és aquell qui no pot ser feliç i necessita de l’ajuda de tot els altres.
NK només te sentit si els qui hi volen creure se l’estimen de debò, si creuen amb ells mateixos i en son militats, militants de la tendresa i tenaços amb el seu compromís.
NK és ben senzill que no vol dir simple, la trampa és que no hi ha trampa, i que la vida és el bé més preuat que tenim i la felicitat la seva recompensa; pels qui som més ambiciosos també tenim un lloc a NK, recorda que a NK hi cap tothom, només cal seguir el precepte bàsic: no facis als altres el que no voldries per tu mateix.
NK no hi entén de grans líders, ni tampoc de grans consignes, però difon i venera els grans pensadors de la humanitat, la ciència, l’art, el coneixement, i el destí. NK lloa la sapiència dels ancians i les forces de la natura i detesta la prudència. NK es fon entre la multitud per ser la consciència d’un mateix, per ajudar a qüestionar-nos fins l’esgotador, per no ser fanàtics ni totalitaris ni tampoc hipòcrites, per ser lliures i gens pedants.
Tothom té un NK, qui sap si com un refugi, o com un talismà, però aquest és el nostre i aquí estem plens de joia en compartir-lo.