Joan Mascaró i Fornés

(Santa Margalida, Mallorca 1897 – Coberton, Cambridge 1987) Orientalista especialitzat en llengua i en cultura sànscrites. Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vice-rector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka. Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i féu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita, editada i representada el 1935. El 1939 s’instal·là a Cambridge. Col·laborà en el «Bulletin of Spanish Studies». Ha publicat Lamps of Fire (1958) -recull de texts místics de diverses cultures- i estudis i traduccions a l’anglès d’obres sànscrites i del pali, especialment els Upanishads, el Dhammapada i el Bhagavad-Gita, tots ells traduïts al català per la també esperantista Elisabet Abeyà, que han influït decisivament en l’actual desvetllament de l’interès per la filosofia i la mística orientals, especialment als països anglo­nord-americans.

Aprengué l’esperanto de molt jove i fou molt actiu durant el primer quart del segle. Va ser delegat de la Associació Universal d’Esperanto, participà en congressos catalans i internacionals i mantigué una abundant correspondència. Té diversos poemes publicats en esperanto.